En total, es pintaran una desena de murals. Un d’ells ja es pot contemplar: amb la figura de qui fou síndic, Roc Pallerés, a la casa on havia viscut. L’acompanya l’ordinenc Agustí Coma, que va ser el seu subsíndic. La resta ja té el seu espai definit i falta acabar la resta, on es recordaran escenes quotidianes d’aquella època que, com ha recordat el tècnic de Cultura, Robert Lizarte, era ben diferent de l’actual: “era una vida més camperola, pagesa... i dura”.
Bosque treballava ja aquest dimecres en un segon mural, representant un dels primers cotxes que es va poder veure a la parròquia. La tasca continuarà al llarg dels pròxims mesos amb l’objectiu de tenir una primera fase de la iniciativa enllestida a finals d’estiu. El conseller de Turisme i Reactivació Econòmica, Nino Marot, ha avançat que s’invertiran uns 10.000 euros.
“Els mateixos propietaris s’han implicat molt”, ha destacat. Així, a banda del compromís de cedir l’espai per cada mural durant un mínim de cinc anys, han col·laborat en la recerca de les imatges, moltes de les mateixes famílies, que serviran d’inspiració a les diferents pintures. “Tenim tres objectius: embellir la Mosquera, fer que sigui un atractiu que es permeti visitar amb guies turístics i també donar a conèixer la nostra cultura i la nostra història”, ha explicat Marot.
Les imatges seleccionades han buscat “un equilibri” entre els moments històrics però també ensenyar el que era la vida quotidiana i els paisatges del poble en aquells temps. “És una forma de recuperar la memòria”, ha apuntat Lizarte. Per la seva banda, Bosque ha remarcat el repte que suposen algunes de les superfícies, com ara portes metàl·liques on ha de treballar. En alguns casos, ha indicat, “haig d’emprar tècniques que mai havia fet servir”.
La iniciativa suposa una rentada de cara a alguns carrers de la Mosquera. Alguns dels punts on es pintarà es troben actualment ocupats per grafits fruit del vandalisme. El comú ja treballa en una segona fase de la iniciativa, amb altres propietaris que també s’han mostrat interessats.
Comentaris