De fet, fins fa ben poc encara comú i Govern miraven d’impulsar algun projecte conjunt -molt probablement lligat a la qüestió universitària- per encabir en un edifici que l’any passat va obrir les seves portes per acollir la cinquena edició de la biennal L’Andart. L’oferta econòmica, però, hauria estat decisiva. Les fonts consultades s’han estimat més no precisar en quan s’hauria tancat l’operació amb uns inversors privats, però estaria al tomb dels 4 milions d’euros.
El pacte seria total, està tancat, i els passos burocràtics a fer, segons les fonts consultades, es van materialitzant pas a pas “com sempre”. Al comú, consultat aquest dimecres, no li consta que hi hagi cap novetat. Amb tot, sí que la corporació hauria rebut fa uns mesos una petició d’informació sobre alineaments. I és que resulta que si s’ha de fer una obra major en aquell indret, com que l’edifici actual està fora de norma, s’ha d’enretirar. Vistos els reforços que necessitaria l’actual estructura, el més viable dins de la construcció d’una promoció d’habitatges, és enderrocar l’immoble.
Ben pocs detalls han transcendit de tot plegat, i, de fet, oficialment el comú assegura que no hi ha res de nou sobre una construcció que de ben segur s’enderrocarà i l’immoble que que el substitueixi s’haurà d’endarrerir respecte de l’actual
Una altra cosa era quan la interessada era l’administració, que pretenia fer, almenys en alguns casos, els usos a dur a terme en aquell espai, amb l’estructura històrica. I, en gran part, el cost que suposava haver de reforçar tots els murs, davant la debilitat que presenten per suportar segons quines càrregues, ho acabava fent desaconsellable des del punt de vista econòmic. El L’Andart s’hi va fer amb garanties després que es fes un estudi que va assegurar que per la intervenció que calia fer-hi no hi havia d’haver dificultats.
La Cooperativa Andorrana de Tabacs (CATSA) es va posar en marxa com a tal el 1961. Després d’anys de fàbrica tabaquera, l’edifici de la zona de les Arades, a la port nord de la parròquia de Sant Julià, aquell espai va acollir una alta cooperativa, la denominada Sabors i Aromes, que tenia com a negoci essencial la producció de trumfes. I també de plantes aromàtiques. Fins i tot hauria pogut una galeria de tir però ja no va ser el cas. Com tampoc va ser seu d’entitats com alguns comuns havien pensat. I és que la propietat no volia llogar. Reclamava vendre, com hauria estat el cas.
Les fonts consultades no han pogut donar cap detall del projecte que s’hi vol bastir. Ni en terminis, ni en tipologia d’execució. Sí que han assegurat que s’hi construirà un edifici d’habitatges, de pisos, que inicialment estaran destinats a la venda a uns preus competitius, una expressió que, es deixa clar, no es pot fer equivalent als preus socials o assequibles tal i com s’associa al lloguer que pretén promoure l’administració.
Comentaris (30)