Tercer de cinc germans, havia nascut el 1931 a casa Mangautxa, el renom de la casa familiar. No va ser pas l’únic de la nissaga que passaria pels afers públics. En Pere seria cònsol en tres ocasions. El primer cop el 1971 formant tàndem consolar amb en Pere Naudí de casa Batista. Passarien dos mandats més abans que en Pere Rossa tornaria a sortir escollit cònsol, ara amb en Pere Torres Casal, de cal Toni del Forn, d’acompanyant.
Pere Rossa conversant amb Valéry Giscard d'Estaing en presència de Joan Martí.
Els anys 1978 i 1979 serien els seus dos darrers com a cònsol major de Canillo, en aquesta ocasió amb en Miquel Naudí Clop, de casa Marsal de Peretol. I viuria alguns dels moments de més repercussió o, almenys, que han arribat més fins a l’actualitat. Amb en Rossa com a cònsol es posaria la primera pedra, es començaria a bastir el projecte de la casa de colònies d’AINA. I el 1978, com a cònsol canillenc, va tenir l’ocasió de rebre el llavors president de la República francesa i Copríncep francès, Valéry Giscard d’Estaing.
Com s’ha dit, més enllà dels quefers públics, que mai han donat massa per viure i menys encara en aquella època, Pere Rossa va ser cèlebre per ser el taxista que habitualment s’encarregava de traslladar els flascons de sang -quan se’n necessitava- entre el banc sanguini de Tolosa i l’hospital d’Andorra. Per aquesta circumstància hi ha un bon grapat de gent que el recorda encara.
A 93 anys, el germà del mig (Jaume i Josep per davant; Concepció i Albert per darrere) de cal Mangautxa, va morir aquest diumenge. Aquesta tarda se’n fa la vetlla (entre les 17 i les 20) al tanatori de Canillo i aquest dimarts a les 11 del matí a l’església de Sant Serni de Canillo es farà la missa funeral pel seu comiat.
Comentaris (1)