Si fem cas a la dita que diu que tots els sants tenen vuitada, l’escudella de Sant Antoni d’Encamp encara no queda fora de termini. I no es pot negar que els encampadans tenien ganes de tastar-la perquè quan encara no eren la una del migdia, la cua a la plaça Sant Miquel ja era notable. Els escudellaires, mentrestant, mantenien les fogaines fent xup-xup perquè a dos quarts de dues i després de la pertinent benedicció del capellà, l’escudella fes les delícies de tothom.
En total, s’han preparat unes 2.200 racions, que com ha exposat el conseller comunal, Joan Sans, “estem convençuts que les esgotarem totes”.
Els preparatius, com a la resta de parròquies, són llargs. “El dissabte a la tarda les padrines ja preparen la verdura i la carn i avui a les 3 del matí, jo i un parell de companys, hem vingut a portar tot el material”, ha detallat l’escudellaire major des de fa trenta anys, Àlex Arnó. Que si entre 30 i 40 gallines, més de 70 quilos de mandonguilles, una quinzena de cols, de donja i botifarra uns 25 quilos de cada cosa, 30 quilos e pastanaga, 40 de patates i 25 de ceba. “I anem ajustats a la quantitat d’olles que tenim per fer entre 2.000 i 2.200 racions”.
A les 4, si tot va com ha d’anar i el foc no fa la guitza, comença a bullir l’aigua i a partir d’aquí “hi ha cinc hores molt totes, d’anar posant llenya i esperant perquè es faci un bon caldo”. A partir de les 9, però “comença a haver-hi més feina perquè treus una part de la carn i n’afegeixes una altra que no ha de bullir tant i llavors ja ve el procés típic de fer una escudella”. Una hora abans de la cita s’hi afegeixen les patates, els cigrons i les mongetes i “mitja horeta abans, l’arròs i els fideus”.
En total unes 25 persones entre gent del comú, voluntaris, escudellaires i padrines que col·laboren per mantenir una tradició que enorgulleix, també, la corporació.
Com és habitual, aquest any també s’ha pogut comprar plat commemoratiu. Sans ha detallat que el dibuix correspon a l’antiga caseta de turisme del Pas de la Casa, però a la cua potser hi abunden més els ‘tuppers’ i olles. I a mesura que s’acostava l’hora del repartiment, més i més gent. Tanta que la cua ha arribat a la rotonda de davant l’edifici de l’antic telecabina. Aquell que no tingués paciència, més valia que girés cua perquè el repartiment anava per llarg.
Ara bé, quan s’ha donat l’ordre de començar a repartir, la desfilada de comensals ha estat constant. Tant per anar a gaudir-la a casa ben entaulat, com per fer-ho en qualsevol banc gaudint del sol, com asseguts en les llargues fileres de taules que el comú ha distribuït al carrer major, recuperant una antiga tradició.
És la d’Encamp l’escudella més bona del país? “Per a nosaltres, evidentment!”, sentencia Arnó, si bé s’afanya a aclarir que segurament totes són molt semblants i “extremadament bones”. Al final, les receptes són pràcticament calcades.
ENCANTS
I per anar fent boca mentre l’escudell encarava l’última mitja hora de cocció, no han faltat tampoc els Encants, una subhasta benèfica de queviures que dona la recaptació a Càritas parroquial. Amb el tècnic de Museus i Tradicions, Robert Lizarte, fent de mestre de cerimònies, s’ha pogut veure els cònsols, consellers, el síndic i algun ministre rascar-se la butxaca per aconseguir un dels lots on predominaven els embotits artesans i és, clar, dolços com coca o tortell. En total la recaptació ha arribat a 1.600 euros.