Sentir a un conseller d’una minoria comunal queixar-se de falta d’informació no és nou. Fa anys que es repeteix i el més curiós és que fins i tot quan hi ha un canvi de color polític, aquell que fins fa quatre dies estava a la majoria és qui tasta en la pròpia carn les limitacions que suposa estar a l’oposició. L’ordinació de funcionament dels comuns fixa que les sessions s’han de convocar amb un mínim de tres dies hàbils d’antelació i ha d’anar acompanyada “amb la documentació i la informació suficient i completa per debatre els assumptes inscrits a l’ordre del dia”. En el cas de les actes de la junta de govern s’han de remetre als consellers “abans del moment de celebració de la següent sessió de consell” i les peticions d’informació s’han de resoldre amb un termini màxim de dos mesos. Són suficients aquestes previsions? Què en pensen les corporacions actuals?
La d’Escaldes-Engordany sembla que és una de les corporacions on menys problemes existeixen. “Nosaltres rebem l’ordre del dia amb la documentació adjunta, a part, a mi em truca la secretària general, em donen la documentació i m’expliquen més detalladament l’ordre del dia”, explica la consellera de Demòcrates Anna Garcia. Així mateix, detalla que els tres consellers del seu grup assisteixen a totes les comissions i sempre se’ls facilita la documentació necessària per poder abordar els temes o saber què han de treballar. Per part de la majoria també asseguren que quan hi ha temes delicats se’ls explica amb antelació. Això no treu que Garcia reconegui que si tinguessin la possibilitat de tenir més dies d’antelació a l’hora de rebre la documentació dels consells de comú, “totes les minories ho agrairíem perquè a vegades hi ha temes que necessitin que t’assessoris per donar un altre punt de vista i poder participar en aquest debat democràtic de forma més positiva i constructiva”.
Garcia assegura que a Escaldes reben la documentació i se’ls explica detalladament l’ordre del dia
Pel que fa a Andorra la Vella, el conseller de l’oposició David Astrié, explica que en la majoria dels casos hi ha una bona comunicació i se’ls transmet amb el temps suficient perquè la puguin examinar. Ara bé, també han observat que hi ha petites disfuncions: “A vegades no se’ns convida als actes quan nosaltres creiem que sí que hi hauríem de ser”. Com a exemple posa la inauguració del centre de salut que es va obrir a Ciutat de Valls, un projecte amb el qual havien treballat molt des de l’antiga corporació. També explica que s’han trobat en alguna ocasió que la majoria actual ha anunciat projectes i ha fet comunicats sense abans haver-ho compartit amb ells, com quan ara fa uns dies es va convocar el concurs per refer la plaça del poble. “Estaria bé que ens fessin un retorn de quins han estat els inputs que han rebut del procés de participació ciutadana”, exposa. Tot i aquests casos puntals, remarca que no poden dir que no disposen de la informació quan toca tenir-la i, a més, es respecten bastant els terminis. Astrié, però coincideix amb Garcia posant en relleu que quan convoquen un consell de comú deixen un parell de dies per entrar una pregunta i que tot i que estan acostumats a treballar així, “si tinguéssim una mica més de temps, segurament donaria lloc a què les oposicions entressin més preguntes”. A l’hora de la publicació d’aquest tema, des de la majoria d’Andorra la Vella encara no s’ha donat resposta a la petició feta per aquest mitjà.
En el cas d’Ordino, els consellers Enric Dolsa i Jordina Bringué, detallen que hi ha alguns documents que se’ls proporcionen adjunts, però que com es pot observar en algunes sessions, a vegades han de demanar que se’ls faci arribar perquè “diu que està ajuntada, però no és el cas”. Això sí, una vegada la requereixen se’ls entrega o es reuneixen amb els cònsols que els hi ensenyen. Bringué, però creu que el que sí que s’hauria de canviar és que cada vegada que es fa una junta de Govern i s’aproven certes coses, els hi haurien de fer arribar les actes una vegada estigui ja tot acceptat, perquè “ho puguem llegir, tenir amb antelació i poder posar coses al consell del comú”. Assegura que és una cosa que des de la minoria “ho trobem a faltar”, ja que actualment “ho rebem tot junt una setmana abans del consell del comú i t’estàs assabentant del que ha fet la majoria durant tot el mes”. Des de la majoria ressalten que pel que fa als terminis per resoldre sol·licituds d’informació, compleixen el termini màxim de dos mesos.
IDENTIFICATS AMB LA MASSANA
D’altra banda, la minoria d’Encamp alaba la recomanació del Raonador perquè “ens sentim plenament identificats amb la reclamació que van presentar els consellers massanencs”, explica la consellera d’Avancem, Marta Pujol. Ella apunta que a vegades tenen la sensació que “deliberadament es fa una selecció i es decideix el moment en el qual se’ns fa arribar una informació, i penso que es fa de manera volguda”. Pujol detalla que quan hi ha una documentació més tècnica, que no pot provocar cap polèmica o que els sembla que no és tan sensible, sí que els arriba però, en canvi, hi ha altres qüestions que a vegades “se silencien o es guarden fins a l’últim moment”. Un exemple? El conflicte entre Encamp i Canillo pel preu just al Pla de les Pedres. Diu que el text de l’acord no el van tenir fins després que transcendís als mitjans de comunicació.
Pujol detalla que quan hi ha una documentació més tècnica, que no pot provocar cap polèmica o que els sembla que no és tan sensible, sí que els arriba
Pujol també recorda que la cònsol major, Laura Mas, els ha dit en algunes ocasions que els temes “sensibles” a vegades els tracta directament ella, i que a la minoria no tenen ni menys ni més informació que la resta de consellers. Per Pujol, això demostra una mica de manca de transparència: “Si ja no te’n refies del teu grup polític, encara menys de la minoria, i penso que hi ha d’haver un funcionament més democràtic i de transparència i confiança”. Per part de la majoria, el cònsol menor, Xavier Fernàndez, explica que no han tingut cap inconvenient amb proporcionar documentació i informació i que “l’ordinació preveu que quan tens una demanda d’informació tens un termini màxim de dos mesos i ni molt menys triguem tant de temps”. Des del seu punt de vista “treballem molt bé en aquest sentit”.
Finalment, en el cas del comú de Sant Julià de Lòria, els assumptes es passen primer per comissió (amb la presència dels consellers de la minoria) i després per junta de Govern. Des de la majoria expliquen que els consellers disposen de tota la informació i que en els casos de demanda d’informació o documentació complementària “sempre s’han respectat els terminis i normalment no s’esgota mai i es lliura abans” dels dos mesos fixats a l’ordinació. Des de l’Altaveu també es va demanar el parer a la minoria laurediana, però de moment no han respost.
Comentaris (2)