Així ho han exposat els cònsols de Sant Julià, Cerni Cairat i Sofia Cortesao, durant una reunió de poble amb doble escenari per raons de seguretat -la sala Sergi Mas, i la històrica sala de consell de comú- que han acollit, entre l’un i l’altre, una vuitantena de persones. L’únic tema del dia era la reforma del centre cultural, afectat per un incendi, el 9 de novembre del 2022, que ha tingut conseqüències més greus del que inicialment es pensava. De fet, el major impacte ha fet que l’obra tingui un cost major de l’estimat inicialment i que els treballs s’allarguin més en el temps del que es preveia.
En tot cas, Cairat i Cortesao han volgut ser molt prudents i totes les xifres i calendaris que han publicitat, excepte allò que fa referència al procés semiparticipatiu per triar la proposta definitiva de façana, les han donat de forma estimada. Els dos cònsols han explicat que fins ara s’han abonat ja 3,1 milions d’euros, dels quals 2,1 els han assumit les asseguradores. Cairat ha explicat que s’ha aprofitat, vist el malaurat incendi, de fer actuacions que van més enllà del just i necessari per refer l’equipament de l’impacte del fum i l’aigua usada per apagar les flames.
Justament, com que encara no està definit tot el projecte arquitectònic i les asseguradores i els perits encara estan discutint que pertoca els uns i que pertoca als altres -“no sabem encara quin import se’ns restituirà”, ha indicat el cònsol major-, es fa més complicat fer estimacions i, sobretot, ha retardat el càlcul del pressupost per aquest 2024, que Cairat ha assegurat que s’aprovarà durant els primers dies del mes que ve i que preveurà una partida “al tomb dels sis milions” per destinar a la remodelació del centre cultural.
El cònsol major ha estat l’encarregat de repassar les qüestions econòmiques mentre que la menor s’ha fet càrrec de la cronologia. La duta a terme i la que es farà. Dels nou milions amb què s’estima la despesa final, Cairat ha explicat que 2,5 s’han destinat a l’escola d’art i a la de música. La planta baixa, el seminari i els auditoris suposaran un cost de cinc milions. I a la façana s’hi preveu invertir 1,5 milions, que inclouran el desmuntatge i sanejament de la construcció actual i l’adquisició de materials i la instal·lació de la nova façana.
LA FAÇANA
La paret principal, la cara del centre cultural, ha centrat bona part de la reunió de poble. Tant de l’exposició dels cònsols com de les preguntes dels ciutadans, que també han pogut seguir en ‘streaming’ l’exposició i fer preguntes a través de ‘WhatsApp’. Cerni Cairat ha explicat que “per principi de prudència pensem que s’ha de treure” totalment l’actual façana. Hi ha un percentatge de possibilitats, no se sap quant, que el fum que va desprendre l’incendi la faci tòxica per sempre més.
D’aquí que es desmuntarà del tot i es mirarà d’aprofitar per “canviar l’entorn urbà de Sant Julià. Canviar la cara no només de l’immoble sinó canviar la cara d’un espai central en la vida” de la parròquia, ha remarcat el cònsol major. Mentrestant, Sofia Cortesao ha estat contundent quan un ciutadà, Pere Casal, ha demanat si es mantindria la full de tabac, l’emblema històric del centre. La resposta ha estat un rotund ‘sí’ que ha aixecat alguns aplaudiments d’aprovació en la sala. També un altre lauedià ‘il·lustre’, l’arquitecte Jordi Batlle, s’ha interessat pel procés de selecció dels projectes.
I aquí per dos cops ha hagut d’insistir el cònsol en la mateixa resposta. “No es preveia que l’afectació fos tan gran” i quan va ocórrer el malaurat incendi es va contractar per la via d’urgència “una empresa constructora i un despatx d’arquitectura per poder anar avançant en la reforma de l’immoble”. “A mesura que s’han anat obrint espais, s’ha anat veient la magnitud de l’afectació i s’ha hagut de replantejar” l’actuació. Però l’adjudicació ja estava feta i ara el que cal és accelerar.
Mai no es va pensar que l’impacte de l’incendi -més el fum que va generar i l’aigua que es va usar per apagar-lo- tindria l’abast que ha acabat tenint i això ha dilatat els treballs a realitzar i el cost a afrontar, alhora que es va triar una modalitat contractual que segurament amb el temos no ha estat la més adequada
Sabedor Cairat que la pregunta de Batlle portava implícita una crítica a no haver fet un procés públic de contractació dels experts, el cònsol ha reconegut que “si haguéssim sabut l’abast s’hauria fet un altre tipus de procés de contractació”. Però es va optar pel que es va optar ja al mandat passat. I ara s’ha de continuar sabent que s’està actuant en un espai que ja està fet i té més de tres dècades. Segurament costa més reformar que fer de nou. Però s’està tirant amb el que hi ha. I no es pot fer marxa enrere ni frenar res. D’aquí també que, “per no retardar les obres” no s’ha pogut optar “per un concurs d’idees o procés participatiu a l’ús” com l’actual majoria comunal hauria preferit, com ha remarcat Cortesao. Serà un procés semi participatiu. I a partir de dos projectes que ja estan fets. De dues propostes equivalents. A partir d’aquest dijous es designarà un jurat composat per tres grups de dotze representants cadascun que escollirà la futura façana.
El primer grup, el formaran els dotze electes comunals. O, en tot cas, nou representants de la majoria i tres de la minoria. El segon estarà integrat per dotze membres d’associacions culturals lauredianes que tenen fins el 3 d’abril per designar els seus representants. I el tercer grup constarà de dotze ciutadanes i ciutadans més quatre de reserva escollits via sorteig. Han de ser majors d’edat i censats a la parròquia. Les candidatures s’han de presentar al servei de Tràmits entre el 21 de març i el 3 d’abril. Els escollits es designaran el 4 d’abril a través d’un sorteig. Finalment, el 10 d’abril el jurat votarà el projecte guanyador. No serà fins aquell dia que els 36 integrants del jurat coneixeran les propostes plantejades per l’arquitecta que dirigeix els treballs de reforma del centre cultural.
Des dels assistents també s’ha insistit en la necessitat de poder disposar del recinte el més aviat possible perquè “Sant Julià sense el centre cultural no té vida” i hi ha hagut interès per saber sobre com quedaran el auditoris o aspectes més tècnics referents a l’escenari o les tramoies. Sofia Cortesao ha reconegut que es treballa amb la idea de posar en marxa el centre el més aviat possible. Però sempre amb l’aval tècnic. Queda descartat del tot que el centre cultural estigui operatiu, ni parcialment, per aquesta propera festa major.
Més endavant es pot plantejar, si escau, una obertura parcial. Però la cònsol menor ha estat clara: “No podem adquirir aquest compromís sense que ens ho avalin els experts.” Els auditoris quedaran força igual que com eren abans de l’incendi. Això sí, la sala Rocafort es reformarà per fer-lo més inclusiu, amb rampes d’accés per a persones amb mobilitat reduïda. I a l’auditori Claror s’hi incorporaran millores tècniques i audiovisuals per adaptar-lo als temps actuals. Amb tot, Cerni Cairat ha reconegut que les instal·lacions eren “molt molt bones”. Tot i que hi ha aspectes que no tindran la millor solució possible perquè la disposició de l’equipament, aquella infraestructura que no es pot tocar, no ho fa possible.
Comentaris (7)