Gili ha defensat que és una qüestió que “fa molt de temps” que meditaven i ha detallat diverses raons per plantejar-ho ara. D’entrada, ha parlat de la modificació de la llei de la funció pública que va permetre la mobilitat entre administracions, “sense tenir en compte que les graelles salarials són diferents”. També ha parlat de la situació del mercat de l’habitatge i que en general la població ha perdut poder adquisitiu. De fet, ho ha exemplificat amb el fet que hi ha 13 empleats comunals que han demanat fer una segona activitat. A més, ha assenyalat les dificultats per trobar treballadors per a molts dels concursos que convoquen, a banda de la pèrdua d’empleats que marxen buscant un sou més alt en una altra administració o els fitxen des del sector privat, també amb salaris més competitius perquè segons ha defensat “els bons treballadors es paguen”. En aquest darrer cas Gili ha explicat que ens últims 12 mesos han marxat 7 treballadors del comú.
Gili ha expilcat que hi ha 13 empleats comunals que han demanat fer una segona activitat
“El comú és una empresa i ha de donar exemple”, ha assegurat Gili, que ha aprofitat la seva intervenció per detallar algunes de les diferències existents en les graelles salarials comunals. El grup C, el dels treballadors menys qualificats, és on hi ha menys diferència. En el grup B, que són treballadors una mica més qualificats “a Andorra la Vella per fer la mateixa feina cobren 300 euros més”. Finalment, en el grup A, els més qualificats, el sou base a Escaldes és de 3.523,32 euros, en canvi a Encamp és de 4.250, a la Massana de 4.200 i a Andorra la Vella de 5.140 euros. Per sota només hi queden Ordino, Sant Julià i Canillo. “Crec que Escaldes es mereix el reconeixement i no ha de ser una parròquia de segona”, ha afirmat Gili, que en roda de premsa posterior al consell de comú ha esclarit que l’increment de sou serà efectiu a partir del mes que ve. En el global de l’any el l’increment salarial suposa un augment de la despesa de personal de 808.495,41 euros, tot i que si hi ha treballadors de baixa serà menys. Entre agost i desembre d’aquest any suposarà 336.458,49 euros.
REBUIG
La proposta ha estat rebutjada frontalment per l’oposició -durant el debat i votació d’aquest punt s’ha absentat la consellera Anna Garcia perquè és treballadora en excedència del comú i considerava que estaria “mancat d’ètica” i seria “poc decorós” participar-hi-, bàsicament perquè l’increment de “tots” els sous base inclou també els salaris dels càrrecs electes, és a dir, cònsols i consellers. “Estem absolutament en contra de tocar els sous dels polítics d’Escaldes”, ha assegurat el conseller de Demòcrates, Gabriel Guerrero. Guerrero ha explicat que havien fet una proposta “de viva veu”, que considera “molt equilibrada i justa” i que preveia una pujada dels sous “més minsos” però que de manera esglaonada afectava tots els nivells, però sempre deixant fora els polítics. El conseller no ha detallat quins percentatges havien previst argumentant que no es va arribar a tractar perquè “se’ns va dir taxativament que no”.
Els Demòcrates han remarcat l’increment en despesa de personal suposa “una hipoteca de per vida”, insistint que malgrat que ara les finances siguin molt positives, especialment per la construcció, “això no durarà sempre”. A més, considera que l’augment de sous genera “rebuig i desconfiança” de la ciutadania cap a la classe política”.
“Estem absolutament en contra de tocar els sous dels polítics d’Escaldes”, ha assegurat el conseller de Demòcrates, Gabriel Guerrero
Gili ha qualificat la intervenció de Guerrero com a “exercici de demagògia de nivell superior” i ha defensat que si també apugen el sous dels polítics és “per la senzilla raó que també som treballadors”. “Jo vull a la millor gent aquí, als millors treballadors, als millors consellers, que tinguin ganes de treballar”, i ha preguntat: “què vol dir que donem exemple? Que anem a dormir a sota un pont?”. A més, ha citat informes del GRECO que recomanen la importància d’establir salaris “adequats, justos i competitius, proporcionals a la responsabilitat del càrrec que s’ocupa per evitar la corrupció”, i també ha indicat, ja en roda de premsa, que cal “preguntar-nos quins polítics volem. Volem polítics que vinguin aquí perquè no tenen res més a fer? O volem polítics que ho donin tot pel poble?
Gili s’ha mostrat oberta a debatre sobre els sous que han de cobrar els cònsols i consellers i fins i tot si caldria unificar graelles salarials a l’administració, tot i que en aquest darrer cas ha admès que ara seria complicat perquè caldria anivellar-ho per la part alt i no té clar que tothom ho pugui fer.
Amb tot ha deixat clar que “no estem fent cap disbarat” i ha desitjat que la decisió “faci taca d’oli” i s’estengui a altres llocs, tant administracions com empreses privades.
De la seva banda, el cònsol menor, Quim Dolsa, ha explica que no és cert que la mesura hipotequi el comú perquè en un termini d’entre 4 i 7 anys marxaran tot els salaris més elevats a causa de les jubilacions. “Es jubilarà una sèrie de gent que només pels complements que cobren representa deixar de pagar 407.000 euros”, ha detallat, insistint, a més, que amb l’augment de sous, el capítol de despeses de personal suposarà encara no un 30% del total de les despeses, dins els límits que recomanen organismes internacionals i per sota d’altres comuns, fins i tot del d’Escaldes “quan manava un cap important de DA”.