La voluntat de consensuar una graella salarial per als càrrecs electes del comuns que es va intentar impulsar des de la reunió de cònsols va fracassar. Andorra la Vella no va donar el braç a tòrcer perquè no volia quedar com la corporació amb els sous més elevats mentre qui realment s’apujava el salari eren Canillo, Ordino o Escaldes. La graella prevista situava els sous dels mandataris en una forquilla d’entre 5.500 i 6.700 euros. Dos d’aquests tres comuns han decidit tirar pel dret i aplicar l’increment sense tenir en compte què feien els altres. El tercer està pendent d’una auditoria per decidir-ho.
Escaldes-Engordany ho va aprovar dilluns, vestit com un increment lineal del 10% de tots els sous base dels treballadors de la corporació. La cònsol major, Rosa Gili, ho va justificar per la situació econòmica de moltes famílies, per poder retenir talent i per dignificar també la tasca dels polítics. Així, els cònsols d’Escaldes passen de 5.277,55 euros bruts al mes a 5.805,67. Els consellers de la majoria de 1.57,35 a 1.972,80 i els de la minoria de 1.391,72 euros a 1.530,89.
La graella prevista situava els sous dels mandataris en una forquilla d’entre 5.500 i 6.700 euros
A preguntes de l’Altaveu i arran d’aquesta decisió, des del comú de Canillo també s’ha reconegut que s’ha aplicat un increment de sous, però només a cònsols i consellers. La decisió es va prendre en una junta de govern celebrada el 19 de juny passat i segons s’ha informat des de la corporació, “aquesta regularització no s’havia fet des de feia 11 anys” perquè cònsols i consellers han tingut els sous congelats. Afirmen que la variació ha consistit “bàsicament en l’augment dels IPC no incrementats els darrers anys”, de manera que els sous dels cònsols s’ha apujat un 9%, passant de 5.042,76 a 5.496,60 euros, i els dels consellers un 8,16%, passant de 1.723,52 a 1.864,16 euros. La partida destinada a aquest salaris s’incrementa de 19.737 euros des d’ara i fins a final d’any.
Segons han destacat des del comú, per aplicar aquests sous “s’ha tingut en compte la banda baixa de la nova graella salarial dels comuns pel que fa als sous d’aquests càrrecs”. Una graella, però, que en teoria va quedar en no-res en no haver-hi acord entre els mandataris.
I en el cas dels treballadors comunals què passa? Des del comú s’ha indicat que els últims dos anys se’ls ha augmentat el sou segons l’IPC corresponent.
Pel que fa a la resta de comuns, Ordino ja va avançar que està pendent d’una auditoria i que si s’incrementen els sous dels funcionaris, també es regularitzaran els dels cònsols; des de la Massana s’ha indicat que no hi ha cap intenció de tocar els sous i a Encamp també han deixat clar que els sous dels càrrecs electes no es tocaran. En aquest últim cas i pel que fa als treballadors, durant el mandat passat es va fer una revisió dels llocs de treball i de les graelles i ja es van ajustar allí on es va considerar. A Andorra la Vella de moment no ho han plantejat i a Sant Julià tampoc es planteja cap pujada “generalitzada”, si bé reconeixen que han detectat alguns problemes de competitivitat entre departaments i que hi ha edictes que els costa cobrir, sobretot els que tenen els sous més baixos. Així, asseguren que la qüestió es vol analitzar per saber què fer a respecte, però a l’hora han recordat la necessitat de la corporació de cenyir-se al pressupost i que per tant, no es poden permetre augments com els citats.
CRÍTIQUES DE GOVERN
Precisament aquest dimecres el ministre portaveu, Guillem Casal, ha estat molt crític amb la decisió del comú d’Escaldes. “Estem en desacord amb un increment lineal perquè no respon a un anàlisi empíric de la situació, cosa que sí que ha fet el Govern, a més de manera sibil·lina o secreta també s’hi han inclòs els salaris del polítics”, ha manifestat, afegint que “són mesures que amb la situació actual no ajuden a honorar la tasca que fem els responsables polítics”.
Casal, de fet, ha recordat l’auditoria que va encarregar el Govern durant la legislatura anterior per revisar els diferents llocs de treball i les tasques que s’assumien per determinar si els salaris eren adequats i ha defensat que es va fer una feina “basa en estudis empírics, neutres i objectius de la situació” i que en cap cas es plantegen increments lineals “que no atenen a la realitat”. A més, ha defensat,en la línia de la minoria comunal d’Escaldes, que com a gestors públics “hem de tenir en compte mesures que no hipotequin el futur”.
Igualment, ha recordat que l’anàlisi del Govern, que s’ha acabat fa uns mesos, també incloïa una comparativa entre administracions i fins i tot amb el sector privat. “Creiem que s’han de poder regularitzar situacions o apujar salaris, però des d’un punt de vista objectiu, amb criteris”, ha insistit, per concloure que amb la informació de què disposen, el que ha fet Escaldes “no és suficientment rigorós”.