“Molt pobre”. Així ha qualificat el conseller de la minoria de Demòcrates, David Astrié, el nivell d’execució de la partida d’inversió que ha fet la majoria fins al 30 de juny. Segons ha detallat el conseller de Finances, Joaquim Miró, al final del primer semestre els comptes presenten un superàvit de 8,3 milions d’euros després de liquidar ingressos per valor de 32,9 milions i despeses per valor de 24,5 milions. En el cas concret de les inversions, s’han executat 5,2 milions, el que suposa un 39% de tot el pressupost previst, però és cert que la partida compromesa puja fins als 7,1 milions (53,5%).
“És una dada que no és bona i evidencia una manca d’inversió pública que repercuteix negativament a la parròquia”, ha argumentat Astrié, que ha assenyalat que la situació afecta elements “crucials” com els serveis públics, la higiene, les obres i el medi ambient. “No podem permetre que la parròquia es degradi per manca d’acció del comú”, ha advertit, insistint, igual que van fer el primer trimestre, que cal licitar concursos per poder comprometre partides i evitar “el risc de perdre diners”. Perdre perquè segons el consell de la minoria, tot allò que es no es compromet abans de final d’any no es pot reconduir, i per tant, són diners que no s’aprofiten.
Una visió que difereix totalment de la de la majoria -malgrat que fins i tot el cònsol major, Sergi González, ha demanat “més entusiasme” a Miró a l’hora de presentar els comptes perquè “són uns bons números”.
El responsable de Finances ha replicat recordant que a 30 de juny del 2023 la liquidació d’inversions era del 38%, per tant, un punt menys que ara (no s’ha aclarit a quin nivell estava llavors la partida compromesa) i el cònsol ha volgut “tranquil·litzar la ciutadania perquè no es perden diners, sinó que es reconduiran”. A més, ha explicat que en una reunió amb l’Acoda els van reconèixer que no podrien assumir massa obres públiques i per tant, el cònsol ha defensat que en un moment en què es paga “el doble o el triple” del que tocaria per les obres, potser toca frenar per gastar “amb coherència i optimitzant”.
HABITATGE
L’acció al voltant d’aportar solucions a la crisi de l’habitatge ha estat un altre dels punts de discòrdia. Astrié ha acusat la majoria de postposar decisions, com la construcció de l’edifici del Cedre o la lentitud del desenvolupament del programa Reviu. Que si el projecte del Cedre estava o no estava pràcticament acabat o si hi havia acord o no amb propietaris de l’entorn, aquesta ha estat la discussió per acabar aclarint, tan sols, que el Govern sí que participarà del projecte però que encara no està tancat el conveni i per tant les condicions amb què hi entrarà no se saben, com tampoc els terminis de construcció. Segons González el comú “no ha exigit res”.
Tot plegat, per Astrié, una majoria “amb poca experiència i que no es deixa ajudar”, unes paraules que no han agradat al cònsol que s’ha afanyat a recordar que la darrera promoció d’habitatges comunals va ser el 2004: Jovial.
Pel que fa a Reviu, González ha indicat que ja hi ha una vintena de propietaris amb qui han fet contactes per explicar-los com funciona el programa i que fins i tot hi ha hagut veïns de la parròquia que els han avisat de blocs de pisos sencers que estan buits.
URBANS I CATALÀ
Però si hi hagut un punt que ha fet crispar especialment els ànims ha estat el del concurs que s’ha hagut d’anul·lar per a caporals i un sotsoficial del cos d’agents de circulació. La qüestió ha estat objecte d’una pregunta per part de la minoria demòcrata i el conseller de Circulació, Xavier Surana, ha estat l’encarregat de donar les pertinents explicacions. Segons ell, l’error deriva del departament de recursos humans que “no va veure motiu” perquè el nivell B1 de català que exigeix la llei dels agents de circulació per aquests categories professionals es pogués acreditar mitjançant una prova en una acadèmia oficial. “I recursos humans no van fer la consulta amb el gabinet jurídic”. Ara bé, posteriorment “i veient la polèmica, es va fer la consulta” i el gabinet jurídic va deixar clar que res de proves, per la qual cosa s’ha declarat nul el concurs i “properament el tornarem a treure”.
El conseller demòcrata, Miquel Caturri, ha aprofitat per burxar. “La llei aprovada fa dos any diu clarament que el B1 és obligatori” i ha demanat ser “més seriosos”.
En la rèplica, Surana ja ha apujat el to de veu. “Recursos humans no va veure el dubte i nosaltres fem cas al que ens diuen, si ells no ho haguessin vist correcte, hauríem fet la consulta, però no es va fer”, ha exposat, per acabat etzibant: “si haguessin vingut a l’última comissió o a l’anterior tindrien informació de primera mà, que les comissions serveixen per això”. Arribats aquí també s’han encès els ànims de Canturri, que ha replicat a Surana que “no m’ha de recriminar res i menys amb aquest to”. L’assumpte l’ha tancat el cònsol: “ja s’han donat instruccions perquè qualsevol edicte que es tregui sigui revisat pel gabinet jurídic i per tècnics de recursos humans”.
CODI DE CONDUCTA
Tan sols amb l’aprovació del codi d’ètica professional i el codi de conducta dels cònsols i consellers hi ha hagut unanimitat. I en aquest darrer cas, amb un afegit a diferència de la resta de comuns: aquells membres de la majoria que no assisteixen a un consell de comú o a una junta de govern més de cinc vegades tindran una penalització econòmica en el sou. El percentatge? El cònsol no l’ha pogut aclarir.