El comú canillenc valora la possibilitat d’habilitar un giny per donar accés al pont tibetà. “Una forma de fer més accessible el pont, sobretot a l’hivern, donar-li més atractiu i sobretot eliminar el trànsit de la carretera del coll d’Ordino que afecta la població local i als turistes”, explica Alcobé, que hi afegeix també el cost econòmic que suposa la contractació dels autobusos cada any. Per tant, des del seu punt de vista, si es pot prescindir dels autobusos, seria “millor”.
Però és conscient que “no hi ha 50.000 alternatives. Ha de ser un giny de transport per cable o per rail” i per això ara s’està estudiant quina seria “la millor alternativa ja sigui des del Roc del Quer o des del pont tibetà i comunicar-los els dos per dalt”. I què vol dir per dalt? “Des del coll d’Ordino”, perquè remarca que “és molt més fàcil anar del Roc del Quer al pont tibetà des del coll d’Ordino, concretament des de la zona de Montaup, “que no pas baixar i tornar a pujar”.
En aquest punt, en una conversa amb l’Altaveu, reflexiona que “no sé si hem de fer dos ginys, un a a cada costat, però segurament amb un i optimitzant la connexió a l’Armiana o a sobre l’Artiga fins al Roc del Quer, seria molt operatiu”.
L’objetiu? “Eliminar trànsit, buscar més atractiu turístic, guanyar accessibilitat, en particular fora de temporada alta i fer un atractiu més turístic que ens tregui massificació de trànsit a les carreteres”, conclou.
RETICÈNCIES
Alcobé considera que la proposta no hauria de suposar reticències com sí que va comportar el projecte del telefèric del pic de Carroi, i que en el seu cas és més fàcil que generés interès. “A diferència del pic de Carroi, aquí el mercat ja hi és. El pont tibetà funciona i per tant, l’oferta està creada”, assenyala, remarcant que es tracta “només” de mirar l’accés. En el cas de Carroi no era així. “S’havia de fer un accés per anar a un lloc on no hi havia res i potser connectar amb Pal el dia de demà”, exposa, reiterant que “aquí és una cosa que funciona molt bé, però l’accés actual és deficient i l’hem de millorar”. Per tant, d’entrada, “hi ha una garantia més”.
Alcobé considera que l'impacte ambiental i visual seria reduït
Pel que fa a l’impacte ambiental, tampoc hi veu problema. “Depèn molt de l’alçada i de les pilones que fem”, i segons els seus càlculs, són 700 metre de llargada i un desnivell de 350 metres, per tant, el giny pujaria “amb una mitjana de 45 graus”, el que comporta que “amb dues pilones o màxim tres, fas”. Així que “l’impacte ambiental és molt reduït a nivell de petjada territorial”.
Sobre l’impacte visual, indica que “depèn de a quin costat el poses”. Si se surt del Càmping Pla, com s’ha parlat, “amb un giny volat pots pujar per l’altre costat de la serra que dona al Vilar i quasi no el veuries des de Canillo”. O si es plantegés, “un tren cremallera per pujar al Roc del Quer, s’integra molt per la muntanya i tampoc es veuria”.
En definitiva, la corporació està estudiant les diferents alternatives i vol valorar quina és “la més econòmica, la més optimitzada a nivell d’eficiència turística i la que pot tenir menys impacte de sobrevol, visual i mediambiental”.