El mandatari ha volgut fer una compareixença pública, vehiculada de forma telemàtica, per explicar l’estat del procés negociador. Ara mateix, ha reconegut, tenen la petició per part de la propietat d’abandonar el terreny a més tardar el 31 d’aquest mes, amb l’excepció dels locals de l’escola bressol de la parròquia. Camp ha revelat que s’ha enviat una resposta escrita en la qual s’indica que “no podem consentir que les negociacions quedin truncades de forma unilateral” a la vegada que “tampoc podem acceptar la petició de tancament i perimetratge de la instal·lació”.
La negociació pel lloguer té postures allunyades no només en el cost anual sinó també pel que fa a la durada del nou contracte, que el comú vol que sigui de 30 anys per disposar de temps per amortizar les inversions imporants que cal fer a la instal·lació
Per això, es demana a la propietat que acceptin que el termini de sis mesos donat per la llar d’infants s’estengui a tot el Palau. D’aquesta forma, es podria continuar les negociacions i analitzar aspectes que hi poden influir, com ara les inversions que caldrien realitzar per modernitzar i fer-lo més rendible. També es reclama que es presenti una oferta formal tant per renovar el lloguer com per a una hipotètica compra. De fet, aquesta és, ha afirmat Camp, l’opció preferida ara mateix pel comú. Això sí, amb el límit que marca l’endeutament de la corporació. “No podem hipotecar la parròquia comprant-lo a un preu que no sigui raonable”, ha advertit.
Durant la compareixença, el cònsol major ha desgranat les etapes de la negociació, tot reconeixent que, des de fa mesos, es fa no de forma directa sinó via advocats. L’objectiu sempre ha estat “mantenir l’oferta lúdica, cultural i esportiva del Palau de Gel”, ja que “som conscients que agrada i és utilitzada pels ciutadans de la parròquia” a la vegada que “encaixa com a apres ski i ajuda els clubs tant del país com estrangers”.
Ha explicat que al llarg de tots aquests mesos només hi ha hagut una proposta per escrit de les parts: la presentada pel comú a l’estiu: 88.000 euros de lloguer anuals -quatre vegades més que l’actual- per 30 anys, ampliables en dos per cada milió d’euros invertit en la instal·lació fins a un màxim de 40. També es volia una opció preferent de compra. Sobre l’oferta econòmica, Camp ha manifestat que “vam considerar que és similar a altres lloguers de terrenys de més de mil metres quadrats que estem pagant”.
Des de la propietat, en canvi, les propostes han estat sempre de forma verbal i, almenys pel que fa al lloguer, lluny del que està disposat a assumir el comú. 300.000 euros de lloguer anual durant una dècada va ser la primera, a la qual es va respondre amb una oferta de 100.000, també a 30 anys. Els propietaris van baixar llavors a 240.000, però mantenint només una duració de dos lustres.
I és que, com ha remarcat Camp, la diferència no és només en el cost de l’arrendament. També es considera necessari un contracte llarg, entorn d’aquests 30 anys, per poder amortitzar les importants inversions que caldria realitzar al Palau de Gel per fer-lo més atractiu per a possibles usuaris i, per tant, rendible. De fet, ha recordat que, els darrers anys, és clarament deficitari, uns números vermells que ha hagut d’assumir la corporació: 3,7 milions des del 2015.
Camp confia que es doni el termini de sis mesos per seguir negociant però també avisa que, en cas negatiu, no és factible abandonar el terreny el 31 de desembre tal com ha reclamat la propietat
“El Palau de Gel necessita moltes inversions i deu anys per amortitzar és un termini que no podem acceptar”, ha comentat el cònsol major canillenc. Per tant, “la dificultat rau no només en el preu, on hi podria haver una aproximació; també cal fer un esforç amb el termini”.
Potser per això el comú comença a veure amb millors ulls la possibilitat de comprar el terreny. De fet, Camp ha manifestat que, ara mateix, seria l’opció que “més ens convenç”. Això sí, sempre en funció de quin sigui el preu. Per ara, ha afirmat, no s’ha fet cap oferta. De fet, el que es vol és que sigui la propietat qui de forma formal, per escrit, en presenti una. Ara bé, amb un clar avís.
“No acceptarem una oferta que pugui posar en perill les finances comunals els pròxims anys; hem de ser més curosos que mai en la gestió del pressupost”, ha remarcat. I és que la compra s’hauria d’afrontar via endeutament i, per tant, cal tenir present el límit legal i la reducció d’ingressos prevista a causa de la repercussió de la crisi del coronavirus. A banda, ha recordat, “l’esforç financer no s’acabaria amb l’acord”. Caldria, ha avançat, “invertir pel cap baix 2,6 milions d’euros per posar al dia les instal·lacions” als quals caldria sumar el que costaria l’impuls de noves activitats per atreure més visitants i l’assumpció dels dèficits d’explotació dels pròxims exercicis. “Hi haurem d’invertir un mínim de 6 milions més i això també condicionaria el cost d’adquisició o també el del lloguer”, ha calculat.
Ara mateix, la compra és l’opció que “més convenç” la corporació, tot i que sempre evitant que “es posin en risc les finances comunals”
La carta s’ha enviat i ara s’està a l’espera de la resposta de la propietat. “Confiem que se’ns permeti negociar durant els pròxims sis mesos”, ha apuntat Camp que, però, també ha advertit que, en cas de negativa, la pretensió d’abandonar el Palau pel dijous de la setmana que ve no seria factible. “Necessitem un temps per valorar quins elements podem extraure i buscar una sortida digna pels 28 treballadors”, ha apuntat.
En definitiva, des del comú “no donem per trencades les negociacions pel que significa per la parròquia el Palau”. Així ha afirmat, “tenim esperança d’arribar a un acord” a la vegada que ha reiterat que “volem que se’ns facin propostes” tot entenent que “per arribar a un pacte”, en cas de lloguer, “s’ha d’abaixar el preu i també ampliar el termini”. I, en el cas d’una venda, també acceptant que “tampoc podem pensar que tots els diners del comú han d’anar al Palau; seria un gran error per part nostra com a gestors”.