Encara que de moment no han transcendit grans coses, diversos accionistes de la mútua -cal tenir en compte que la família de Grau n’és la principal participant i, per tant, pot arribar a moure peces si obté alguns altres suports- sí que han manifestat interès en acudir personalment en aquesta ocasió a l’assemblea i sense delegar el vot, poder saber de primera mà què es cou a la mútua. El malaurat Johnny Grau no només estava molt qualificat tècnicament si no que era home de confiança de molts usuaris. I gairebé referència única.
I sembla evident que hi havia disparitat de criteris internament. I no està gens clar que les decisions que s’adoptaven des de la presidència, exercida per Joan Albert Farré, molt sovint contra el parer de Grau, fossin les més adequades. O, en tot cas, que si s’haguessin posat a discussió sobre una taula haguessin estat referendades. Tampoc no està clar ni el paper ni la manera de fer del director financer, Jordi Checa.
Amb tot, algunes fonts consultades han assegurat que no seria del tot estrany que s’acabés promovent algun tipus de canvi i mirar de donar un gir en el rumb de la mútua elèctrica laurediana. Tant des de la manera de funcionar com, fins i tot, de les persones que en lideren el projecte. I malgrat que si hi són, les converses estarien en somort, algunes fonts han posat sobre la taula un nom per encapçalar la companyia des del punt de vista institucional: Joan Ramon Peralba.