La sessió de consell de comú que s’ha celebrat aquest dijous al comú d’Andorra la Vella ha donat el vistiplau a la liquidació del pressupost del 2024 amb els vots a favor de la majoria i l’abstenció de la minoria. Tal com ha explicat inicialment el cònsol major, i posteriorment amb més detall el conseller de finances, Quim Miró, la corporació ha tancat el 2024 amb un superàvit de 10,9 milions d’euros, després de liquidar 60,1 milions d’ingressos (el 103,63% del pressupostat) i 49,3 de despeses (el 84,87% del pressupostat). Tot i així, s’ha volgut deixar clar que el superàvit “real” és de 5 milions, ja que els altres 5 corresponent a romanents de despeses compromeses que s’han reconduït al pressupost del 2025 fent-lo enfilar fins als 61,4 milions.
Segons ha detallat el cònsol, la xifra “significativa” dels 10,9 milions s’explica per un increment del 5,4% dels ingressos -especialment pel bon comportament general de l’economia i per l’alça de la construcció- que ha permès recaptar fins a 44,4 milions d’euros, a més d’una gestió “prudent” de la despesa. A més s’ha aconseguit rebaixar l’endeutament de 2,4 milions, situant-lo en 14,6 milions d’euros.
“Tenim unes finances sanejades pel rigor i el control de les despeses,en podem estar satisfets”, ha remarcat Miró, que ha posat en relleu que totes les partides del capítol d’ingressos presentaven una liquidació superior al 100%.
Entrant al detall, Miró ha explicat que s’han liquidat impostos directes per valor de 21 milions, destacant l’impost de la construcció amb 6,9 milions, els rendiments arrendataris per 6,1 milions i el de comerç, amb 4,1 milions. En el cas dels impostos indirectes, bàsicament ITP, s’han ingressat poc més d’1,3 milions, una xifra un pèl inferior a la del 2023 però per sobre de la previsió pressupostària.
Pel que fa a les despeses, destaquen les partides de consums de béns corrents i serveis, que s’ha reduït un 0,5% respecte l’any anterior, quedant amb 17,7 milions liquidats, i les despeses de personal, amb 19,22 milions executats, uns 885.000 euros més que un any enrere, bàsicament per l’increment d’IPC als sous.
Quant a l’execució de la inversió, s’ha situat en un 56,3%, amb 7,75 milions. Una dada que ha González ha defensat que era “rellevant” tenint en compte que era el primer any de mandat i que el pressupost s’havia aprovat a finals de febrer. “Evidencia la capacitat del comú per impulsar projectes de millora i desenvolupament”, ha afirmat. En aquest punt, però, Miró ha indicat que hi ha fins a 12,14 milions compromesos, fet que enfilaria l’execució fins al 90%.
PRECAUCIÓ O ANTICIPACIÓ
Davant d’aquestes dades, el conseller de la minoria comunal de Demòcrates, David Astrié, ha recordat que un un superàvit en una administració pública “no és sinònim de bona gestió”. En la seva intervenció ha exposat que basar l’equilibri financer del comú en els ingressos de la construcció “és una estratègia arriscada” i ha indicat que cal “anticipació”. Precisament, ha demanat a la majoria “no confondre precaució amb anticipació” i ha proposat que ja que es disposa d’un superàvit tant important, els diners es destinin o a eixugar deute o a fer més inversions per anticipar-se a problemes futurs. Des del seu punt de vista es podrien destinar a fer polítiques d’habitatge i ha tornat a qüestionar la majoria sobre si assumirien amb recursos propis la construcció dels pisos de Terra Vella si la proposta publicoprivada no funciona, toranant-se a quedar sense resposta. Igualment, ha animat a estudiar aquesta fórmula per fer, per exemple, aparcaments verticals en previsió que en un futur es perdin alguns d’aquests equipaments que es troben en terrenys llogats.
El cònsol, però, ja prèviament havia advertit que malgrat aquest superàvit, “no gastem mes per responsabilitat”, i ha posat en valor “la prudència d’avui per garantir la sostenibilitat demà”. Miró, de la seva banda, ha deixat clar que no es reduirà més deute i que seria més partidari d’invertir en altres necessitats, però advertint que cal “precaució” perquè és probable que aquest 2025 els ingressos de la construcció es redueixin. Preguntat sobre la possibilitat de trobar fonts d’ingressos alternatives, ha indicat que si arriba el dia que els ingressos no cobreixen les despeses “caldrà ser imaginatius” perquè tampoc agrada la idea d’haver d’apujar impostos.
TRANSFERÈNCIES
Miró sí que ha obert novament el debat sobre si Andorra la Vella hauria de rebre un plus en transferències del Govern en concepte de capitalitat, una qüestió en la qual ha rebut el suport de la minoria. Tot i així, el cònsol ha indicat que per ara és un debat que no està sobre la taula, reconeixent, això sí, que els van sorprendre unes declaracions del ministre de Finances, Ramon Lladós, dient que s’haurien de reduir les transferències.
Comentaris (5)