Tal com es va anunciar aquest dimarts, el comú ha iniciat el procés per trobar un privat que estigui interessat a construir i, posteriorment, gestionar durant mig segle l’edifici que es bastirà a una parcel·la que permet una edificabilitat de 3.510 metres quadrats. La idea és que el bloc, a banda dels soterranis que es destinaran a aparcament i trasters, tingui fins a set plantes d’alçada. En aquest sentit, es considera adient prioritzar que els habitatges tinguin dues habitacions i siguin d’uns 61 metres quadrats de superfície. Això, s’entén, permetria arribar a construir un total de 49. Tot però, dependrà del projecte final que es presenti i sigui escollit.
En l’estudi de viabilitat, es fa un càlcul del cost que suposaria bastir l’edifici. Així, s’estima en total una inversió de 9,925 milions, repartits entre la construcció del bloc (8,83), el projecte (382.738 euros), les taxes (369.118) i altres despeses (347.060). A l’hora de fer una projecció de quina rendibilitat podria obtenir l’empresa no es té en compte la possibilitat de finançar-ho via bancs, però no es descarta aquesta opció. En tot cas, es preveu un escenari de quines serien les despeses i els ingressos al llarg dels 50 anys de concessió.
Les bases provisionals per definir qui podrà accedir als pisos estableixen que caldrà cobrar un sou anual que estigui entre el mínim i el mitjà, a més d’acreditar que no es disposa de cap habitatge de propietat
I, en aquest cas, la clau és saber a quant es podria llogar cada pis. El comú ha fet una estimació de renda tenint en compte el que suposaria el 30% dels ingressos d’un nucli familiar en el qual dues persones cobressin el salari mínim. És a dir, un total de 2.762,54 euros mensuals. I, d’aquí, s’extreu un lloguer mensual per cada pis de 825,76 euros. A això se sumaria el que es cobraria per plaça d’aparcament (60 euros) i per traster (25). Es dona l’opció al concessionari de decidir què fa amb la planta baixa de l’immoble: pot destinar-la a més habitatges o a altres usos, però també l’explotaria de forma directa.
Amb aquests càlculs -i comptant un IPC anual de l’1%-, s’estima que el primer any de concessió l’empresa podria obtenir un resultat net de 279.000 euros. Aquest aniria creixent fins a tancar el contracte amb un benefici de 552.000. La suma total de les cinc dècades de gestió, segons l’estudi, seria de 20,18 milions d’euros.
Pel que fa als terminis, el comú calcula un màxim de sis mesos perquè l’empresa guanyadora del concurs tingui preparat el projecte constructiu. A partir d’aquí, com a molt 30 mesos per fer les obres i, un cop culminades, s’iniciaria la concessió. I, per tant, caldria buscar els llogaters.
I aquests hauran de complir determinades condicions. La primera, tenir almenys 30 anys. La segona, “estar censat a la parròquia com a mínim durant els quinze anys anteriors a la data de presentació de la sol·licitud”. Aquests dos requisits, però, no s’aplicarien en el cas de persones amb mobilitat reduïda. Aquestes podrien optar a tenir un pis a l’edifici sempre que demostrin que resideixen al país. Més enllà d’aquestes primeres condicions també s’estableix que no es poden tenir deutes amb cap administració ni ser propietari de cap altre habitatge i, sobretot, un barem d’ingressos: si a la unitat familiar que opta al pis només hi ha un adult, que cobri entre el salari mínim i el mitjà (de 15.433,56 a 27.415,04 euros anuals); si hi ha dues persones majors d’edat, el mateix (entre 30.867,12 i 54.832,08 euros).
En el plec de bases, el comú deixa clar que, si bé el concessionari podrà participar a l’hora d’elaborar les bases reguladores d’accés definitives i les possibles modificacions, la decisió final sempre dependrà de la corporació. També es remarca que, un cop finalitzada la concessió, l’edifici haurà d’entregar-se a l’administració pública en bones condicions per continuar explotant-lo.