De la balma de la Margineda a l’Espai Columba, passant per la Casa dels Russos, la zona arqueològica d’Enclar, el pont de la Margineda, el de Madrid o l’església de Santa Coloma. En total onze monuments i elements patrimonials (tres dels quals inclosos en la candidatura transnacional a patrimoni de la humanitat sobre l’origen del coprincipat) que conformen l’Arc Patrimonial i que molta gent coneix per separat, però que no és capaç de situar-los en un context històric i “com a passejada cultural no ho tenen al cap”, ha apuntat Losada davant dels mitjans de comunicació, assegurant que l’arc patrimonial forma part “del bressol de la identitat andorrana”. Deu anys després de posar en marxa el projecte “toquen canvis”.
Uns canvis que haurà de posar negre sobre blanc el pla estratègic que s’ha tret ara a concurs. Les empreses que s’hi presentin tenen fins al 28 d’abril per presentar les seves propostes i durant un any, aproximadament, es treballarà per fixar les noves línies de difusió i conservació del patrimoni que s’haurien de comença a aplicar el 2026. De fet, a finals del 2025 s’haurien de tenir les accions clares per poder-les incloure en el pressupost i de cara febrer o març començar-les a implementar.
El primer que es demanarà a l’empresa que guanyi el concurs serà que faci un document de contextualització històrica i que inclogui una descripció de tots els béns que ha d’incloure el projecte de l’Arc Patrimonial. “Fins ara en tenim 11, però n’hi poden haver més”, ha explicat el cap d’àrea de Cultura del comú, Jan Cartes.
En segon lloc, es demanarà el disseny i implementació d’un projecte de participació ciutadana que ha de permetre, sobretot, que els veïns de Santa Coloma hi diguin la seva, a banda dels propietaris dels terrenys per on passen els camins del projecte, però també associacions, entitats o altres administracions directament implicades com el departament de Patrimoni del Govern o departaments comunals com el de Turisme, Medi Ambient o Cultura.
Les conclusions d’aquest procés participatiu s’hauran d’incloure en un tercer document, “el més important”, que és el que detallarà les propostes a fer ja sigui relatiu al manteniment, altres elements que cal incloure, si calen noves infraestructures com un centre d’interpretació, renovació de senyals i millores quant a accessibilitat i un programa de dinamització amb activitats i els públics a qui cal dirigir-les. Tot això “sense perdre l’essència amb què neix aquest projecte, que és poder passejar i gaudir”, ha detallat la cònsol, assegurant que la idea “no és massificar, sinó poder-ho controlar i adaptar-nos a cada col·lectiu que vingui”.
Aquest tercer document també haurà d’incloure una estimació dels recursos econòmics que serien necessaris tant per invertir en novetats, com, posteriorment, per fer el manteniment. Un conjunt d’elements que es vol que es treballin en col·laboració amb el comú i finalment serà l’administració la que “valorarà i adoptarà allò que cregui que s’adequa més a la seva voluntat”, ha dit Cartes.
En definitiva, el pla estratègic ha de ser una via que “ajudi a posar en valor tot el que ja tenim i millorar aquelles coses que es detectin, a més de proposar noves accions”, ha resumit Losada.
Comentaris (1)