Com que els contactes inicials, abans de fer l’estudi i de promoure el concurs per a la concessió de la parcel·la que destina el comú, on també hi ha a mig fer una construcció, semblaven indicar que hi havia interès del sector privat en assumir el repte de construir l’immoble per destinar al mercat de lloguer a preu assequible, el comú va fer els passos oportuns per tal de dur a terme la iniciativa publico-privada tal i com el sector de la construcció, per exemple, demanava.
“Molt educadament”, ha indicat Astrié, la CEA, en nom de l’associació de constructors els advertia que no hi hauria ofertes perquè el projecte havia esdevingut inviable atesa la conjuntura generada per la situació d’interessos bancaris a l’alça que encareix clarament el finançament del projecte
En aquest sentit, el cònsol major de la capital, David Astrié, ha assegurat aquesta tarda, una vegada finalitzat el termini de presentació d’ofertes sense que se n’hagi recepcionat cap, que “la concessió publico-privada generaria llocs de treball i faria girar l’economia”. Astrié ha assegurat que “seguim defensant aquest model”, però davant la manca d’interès, s’ha hagut d’optar per una altra fórmula.
De fet, segons que ha explicat el cònsol, dimecres vinent mateix, la junta de govern acordarà impulsar un concurs de mèrits per triar l’arquitecte que faci el projecte i, posteriorment, s’embastarà també l’ordinació plurianual per preveure la dotació necessària per aixecar l’edifici, que l’estudi encarregat al seu dia pel comú situava en un cost de 4,5 milions en xifres rodones. L’immoble hauria d’acollir una trentena d’habitatges de dues i tres habitacions a uns preus molt per sota del mercat, sobre 560 euros el pis de dues cambres, i uns 680 el de tres.
El comú pretenia concessionar l’espai per un termini de 50 anys i s’havia calculat que el rendiment que podia suposar a l’adjudicatari de la concessió -que hauria de fer-se càrrec de la construcció i explotació i gestió dels habitatges- estaria al tomb del 5%. El termini de presentació d’ofertes ja s’havia allargat arran d’una modificació que es va fer en el plec de condicions. I avui, Astrié ha rebut “amb sorpresa” la falta de propostes “quan els contractistes ens van dir que hi estaven interessats”.
Però poca estona abans de l’hora de finalització del termini de presentació d’ofertes, el comú ha rebut una carta que ha fet portar tota mena de mals presagis a la corporació. “Molt educadament”, ha indicat Astrié, la CEA, en nom de l’associació de constructors (ACODA) els advertia que no hi hauria ofertes perquè el projecte havia esdevingut inviable atesa la conjuntura generada per la situació d’interessos bancaris a l’alça que encareix clarament el finançament del projecte.
La patronal i els constructors s’han ofert a participar de futurs processos concertats. És a dir, si el sector privat pot definir les condicions, està disposat a concórrer al concurs. Per ara, el comú no té cap intenció de modificar els preus de lloguer, que és el que més preocupa al privat
Això sí, la patronal i els constructors s’han ofert a participar de futurs processos concertats. És a dir, si el sector privat pot definir les condicions, està disposat a concórrer al concurs. En cas contrari, com s’ha vist ara, ho deixa estar. Astrié ha assegurat que es declararà el concurs desert i el comú té la intenció de mantenir els paràmetres fixats per al concurs ara estèril. Sobretot quant als preus de lloguer que s’havien fixat, perquè, es va deixar clar, es tractava d’un preu assequible. I s’hi continua creient, com també es creu en l’aliança publico-privada, que ja quan es va presentar la iniciativa va tenir la contestació per part de la minoria socialdemòcrata, que des d’un primer moment va reclamar que fos el comú qui tirés endavant la iniciativa. De totes totes.
La situació creada per la manca de propostes farà que finalment aquesta sigui la fórmula. Malgrat que el cònsol no hi ha volgut entrar i ha negat altres contactes més enllà dels previs al concurs i de la carta rebuda ara, altres fonts han assegurat que els darrers dies s’havien produït converses i que els constructors haurien deixat clar que o bé s’apujaven els preus establerts de lloguer o no s’aniria enlloc. Com finalment ha passat.
El comú, que preveu que les obres puguin iniciar-se durant el proper exercici, compta amb els prop de quatre milions de drets constructius i taxes de similar naturalesa que percebrà en relació amb els tres edificis, les tres torres, que s’han de construir a la zona de Prat del Rull, entre l’estació d’autobusos i la Seu de al Justícia, com a mecanisme de finançament de la major part del projecte dels pisos de Santa Coloma.
Comentaris (10)