“L’habitatge és un dels reptes més importants que afrontem i no és fàcil gestionar-ho, però malauradament, després d’un any de mandat, hi ha moltes coses que no s’han materialitzat”, ha exposat Astrié, apuntat que “queda molta feina per fer”. Així, ha recordat que el bloc de pisos del Cedre és un projecte “heretat” i a més, ja no depèn directament del comú perquè és Govern qui el finança. En el cas del projecte constructiu a Terra Vella, en què s’ha apostat per repetir la fórmula de la concessió públicoprivada, “em sembla que hi haurà una versió 2.0 del mateix resultat” que van obtenir ells el mandat passat al Cedre, quan la proposta no va fructificar. “Ens ha arribat que genera incerteses i dubtes i que s’han demanat molts aclariments, cosa que segurament endarrerirà la data límit de presentació d’ofertes”, ha dit. I finalment, el cas del Reviu, “és evident que no genera confiança entre els propietaris”, ja que només s’ha rebut una única proposta, i també ha puntat que no han tingut èxit, de moment, les noves ajudes en matèria d’habitatge.
És en aquest marc que el conseller d’Habitatge, remarcant que moltes de les mesures són noves i que són els primers interessants en fer-ne un seguiment per veure si funcionen o no, ha anunciat que ja s’estan estudiant propostes de millora. El cònsol major, Sergi González, no ha volgut detallar encara en quins aspectes s’està treballant, però ha apuntat que en la propera comissió d’habitatge que se celebrarà al gener, “ho posarem sobre la taula i escoltant la minoria” es mirarà què es pot fer. “Posarem moltes ganes perquè realment funcioni”, ha garantit. Cal tenir present que precisament en el pressupost s’ha previst una partida de 300.000 euros per aquest projecte.
Finalment, pel projecte constructiu a Terra Vella, en què s’ha apostat per repetir la fórmula de la concessió públicoprivada, Astrié ha apuntat que “em sembla que hi haurà una versió 2.0 del mateix resultat” que van obtenir ells el mandat passat al Cedre, quan la proposta no va fructificar. “Ens ha arribat que genera incerteses i dubtes i que s’han demanat molts aclariments, cosa que segurament endarrerirà la data límit de presentació d’ofertes”, ha dit. Veient aquesta situació ha animat el cònsol a avaluar la possibilitat de finançar la construcció d’aquest edifici directament amb fons propis del comú. “El conseller de Finances ha posat de manifest que hi ha una bona salut financera i que hi ha molt superàvit fruit dels ingressos de la construcció. Per tant, agafem aquests ingressos i construïm pisos de lloguer assequible”, ha exposat el conseller de la minoria. El conseller de Finances, Joaquim Miró, ha reconegut la bonança assolida però també ha apuntat que ara mateix construir és car i per tant, fer una inversió d’aquest tipus podria limitar la resta d’inversions de la parròquia.
El cònsol s’ha mostrat tranquil. “Hem d’escoltar el privat que és qui realment domina sobre aquest tema i sí que hem tingut consultes i estem valorant si cal fer una pròrroga perquè realment es puguin presentar amb garanties. Si cal fer-ho ho farem perquè no ve d’un mes i realment hi ha un interès”, ha assegurat González.
Sobre les consultes i dubtes mostrats ha assegurat que no té res a veure amb el que va passar al Cedre, sinó que han preguntat per qüestions geotècniques del terreny o dubtes sobre la concessió. “Petits detalls que realment no són un obstacle”, ha afirmat.
ABSTENCIÓ
I han estat precisament la manca d’avenços en matèria d’habitatge, sumat al fet que el pressupost hagi crescut un 4,7% respecte el 2024, arribant a 54,6 milions -tal com havia avançat l’Altaveu- tot i la davallada dels ingressos i que per tant, els comptes s’hagin d’equilibrar amb 2 milions de passius financers provinents de la tresoreria, a més de no destinar prou recursos a la dinamització comunal o que no s’hagi previst la partida d’1 milió d’euros per fer separatives i clavegueram el que ha porta a l’oposició a abstenir-se en la votació. En altres projectes, en canvi, com la reforma de la plaça del Poble, les millores al passeig del riu o la reforma dels pous de l’estadi i l’estació de bombeig, hi han mostrat el seu acord.
Des de la majoria, però, s’ha defensat un pressupost “que escolta, que respon a les necessitats actuals” però que també “s’anticipa als reptes que vindran”. En aquest sentit, per exemple, s’ha justificat que no es farà la inversió en separatives pels elevats costos de les obres que hi ha actualment i així poder fer altres inversions “més necessàries”.
Pel que fa a l’endeutament, Miró ha concretat que actualment està al voltant de 15 milions, el que representa un 29,5% del límit permès, tot i que es preveu tancar el 2024 amb uns 14 milions i que a finals del 2025 la xifra s’hagi reduït fins a 13.
Comentaris