Això es regularà a través de l’ordinació de dipòsits temporals de materials a l’exterior, que ha estat validada per unanimitat -tant majoria com minoria- en la sessió de comú celebrada aquest dijous. La normativa, segons ha explicat la cònsol major, Laura Mas, persegueix “minimitzar l’impacte visual” d’aquestes instal·lacions i regula de forma clara les característiques que hauran de tenir, així com quins negocis podran sol·licitar llicència per impulsar-ne una que, queda clar, sempre serà amb una vocació de ser provisional.
Aquestes instal·lacions queden excloses de gairebé tot el nucli urbà d’Encamp, amb l’excepció del costat muntanya de la general 2 entre la rotonda de Ràdio Andorra i la del carrer Mirador i de zones del cantó poble més properes a l’entrada sud; també es permetran a la Bartra i a Torrent Pregó.
Així, es deixa clar que l’empresa que ho demani haurà d’estar donada d’alta a la parròquia i només podrà emmagatzemar material que estigui relacionat amb la seva activitat econòmica. En tot cas, el permís que s’atorgui serà sempre “a precari” i, per tant, no podrà ser mai una instal·lació permanent. Aquesta, a més, haurà de complir tota una sèrie de requisits.
Així, s’hauran de fer a terrenys amb accés rodat per a vehicles pesants. El material que s’emmagatzemi haurà d’estar ordenat i amb una alçada que mai podrà superar la de les tanques que envoltin el dipòsit: entre dos i quatre metres. Al seu interior només podran haver-hi edificacions d’una sola planta i d’un màxim de 20 metres quadrats. A banda, hauran de tenir un disseny integrat en l’entorn.
Al mateix temps, el punt clau de l’ordinació és que limita de forma important on es podran construir instal·lacions d’aquesta mena. Així, queden excloses de gairebé tot el nucli urbà d’Encamp, amb l’excepció del costat muntanya de la general 2 entre la rotonda de Ràdio Andorra i la del carrer Mirador i de zones del cantó poble més properes a l’entrada sud. També es permetran a la Bartra i a Torrent Pregó. Pel que fa a la resta de la parròquia, en les zones més de natura, es valorarà concedir una autorització, però només si es presenta un informe que avali que l’impacte mediambiental a la zona serà mínim.
“Cal posar ordre i tenir entorns agradables i embellits i aquests espais ara mateix no són compatibles amb la voluntat de tenir una parròquia ben ordenada”, ha argumentat Mas per defensar una mesura que, com s’ha dit, ha comptat amb el suport de la minoria d’Avancem. La normativa tindrà una transitòria d’un any, durant la qual les instal·lacions ja existents, si es troben dins de les zones permeses, hauran d’adaptar-se a les condicions fixades a l’ordinació. I, en el cas d’aquelles que quedaran en zones on passaran a estar prohibides, hauran de tancar i buscar una nova ubicació.
En aquest sentit, Mas ha explicat que tenen quantificades un total de 66 dipòsits de materials a l’aire lliure. D’aquests, 34 estan en llocs on l’ordinació les vetarà. 21 són d’empreses encampadanes i 13 de negocis amb el registre de comerç fora de la parròquia. Aquests darrers, a banda de trobar un altre espai, hauran de registrar-se a Encamp. I si no fan cas, compte, que el text també estableix sancions: des de 600 euros fins a 200.000 en els casos més greus.
VIST I PLAU AL CONVENI PER LES OBRES AL PAS
La sessió de comú també ha servit per validar el conveni amb Saetde per tirar endavant la reforma de l’avinguda d’Encamp, al peu de pistes del Pas de la Casa. També s’ha aprovat el suplement de crèdit que permetrà tirar endavant les obres a partir d’aquesta primavera. A més, a preguntes de la consellera d’Avancem Marta Pujol, Mas ha explicat que la societat, en el seu dia, va presentar un recurs pels “dubtes” que li generava l’acord amb Canillo pel preu just de l’ocupació del pla de les Pedres.
La cònsol, però, ha volgut treure ferro a l’acció. De fet, ha assegurat que en la resposta “se’ls va aclarir tot” i, en aquest punt, considera que tot ha quedat resolt. Així, entén que Saetde no hauria de presentar cap demanda judicial en contra del conveni.
Des de la minoria d’Avancem, s’ha donat suport al conveni i al crèdit. Ara bé, tant Pujol com el seu company Josep Lluís Agudo han volgut fer la demanda que el projecte no sigui “únicament pensat pel benefici econòmics dels establiments i de la concessionària”. Entenen que cal que també afavoreixi “els veïns del poble, aquells que viuen tot l’any”.
Comentaris (3)