De fet, han estat les carbasses de MoraBanc les que han activat la ‘tercera via’ bancària. Tant Andbank com, sobretot, Crèdit Andorrà van estar sondejant, per separat, la possibilitat d’aliar-se amb el banc històricament dels Mora i els Aristot. Les converses, sempre oficioses, mai no es volen reconèixer oficials, entre verds i blaus van anar molt enllà i va ser el repartiment de poder i cadires el que va frenar l’operació. Tot i tenir menys volum, MoraBanc feia servir el fet de ser una entitat més ben sanejada per reclamar una força que Peralba, Cornella i companyia no podien admetre de cap de les maneres. Entre Andbank i MoraBanc, sense anar tan enllà, va passar una cosa similar. I ara pot tornar a ser un escull decisiu en les converses entre els dos bancs més grans del país quant a volum de recursos gestionats. I també per xifra publicitada de benefici.
“El sorollet hi és i aquesta vegada sí que sembla que va en serio”. Les fonts del sector bancari consultades, fins i tot l’entorn accionarial d’una de les entitats implicades, admeten que els contactes, les anàlisis, les converses, estan a l’ordre del dia. I el que més preocupa, segons algunes fonts, és que no es tracta d’una aliança estratègica si no d’un eventual pacte per necessitat. Les dificultats d’un banc i de l’altre, de Crèdit Andorrà i d’Andbank, per diferent naturalesa, són evidents. Totes dues entitats, a més, tenen dificultats per créixer. Sense anar més lluny, per exemple, tot just fa dos dies l’Associació Espanyola de Banca (AEB) publicava uns estats financers individuals tot comparant els resultats del primer semestre del 2018 respecte del curs anterior. I Andbank Espanya apareixia amb unes pèrdues d’1,5 milions d’euros. La caiguda de l’aliat de Crèdit Andorrà (Banco Alcalà) era més moderada: 471.000 euros.
Les dues entitats passen per dificultats, els costa créixer, i tenen estructures molt costoses que es veuen en la necessitat d’haver d’aprimar
Andbank i Crèdit Andorrà tenen, tots dos, estructures molt costoses que, cadascú a la seva manera, miren d’aprimar. I que, malauradament pel mercat laboral, més s’aprimarien en cas d’una fusió. Més elements encara: les dues entitats estan esteses per diversos indrets, per diferents països, amb sort desigual. En massa llocs, una entitat i l’altra estan punxant i, fins i tot, prenent decisions -o avaluant-les- de retirada i replegament. Partint de punts lleugerament diferents, però tenint en compte també la situació general de la banca andorrana, el context del Principat, amb la pèrdua de molts dels ‘atractius’ que la plaça oferia anys enrere, hi ha moltes similituds, segons fonts del sector bancari, que conviden a analitzar, com a mínim a analitzar, una eventual aliança. Però l’anàlisi hi és, és real, i té vocació d’arribar a bon port si la pugna pel comandament es pot resoldre a satisfacció de totes les parts. El procés maduraria durant el 2019 i potser es podria culminar a final del mateix any. O potser ja al 2020. Però no anirà més enllà d’això.
Els accionistes, alguns més que d’altres, temen l’efecte que una fusió comportaria per a les seves participacions. I estan a l’expectativa de com podrien arribar a quedar de diluïdes en el nou projecte bancari. Un projecte a dos. Perquè fins ara, sempre que s’ha parlat, informalment, en converses que mai es reconeixeran però que hi són, les fusions plantejades eren a dos. És a Prat de la Creu, i en alguns ministeris més que en d’altres, i puntualment des d’alguns sectors d’Andbank, des d’on ha sortit la possibilitat de crear una Santíssima Trinitat bancària. Però òbviament, almenys per ara, si MoraBanc ha defugit l’aliança bilateral, més evita la trilateral.
Com va passar amb les negociacions, sobretot entre verds i blaus, la pugna pel control del futur projecte fusionat torna a ser el principal escull
L’entitat blava, però, sap el pa que s’hi dóna i per això ha reforçat la seva musculatura o la seva talla o ho prova festejant amb algunes divisions de negoci de Vall Banc. I Vall Banc també es deixa estimar. O el que és el mateix, JC Flowers hauria deixat dit, fins i tot, que té la majoria de l’entitat (51% com a mínim) en venda. Una altra cosa és el preu que se’n pretengui treure i el que se’n vulgui arribar a pagar. MoraBanc, han reconegut diverses fonts, és conscient que si els dos bancs grans, per recursos, s’acaben entenent, la pressió de l’espasa de Dàmocles que tindran sobre el seu cap serà molt gran. Especialment si el Govern taronja segueix sent taronja i manté la idea que el millor és el triumvirat.
L’operació multifusió bancària està en marxa. No és imminent. Va a foc lent. Però les aliances es comencen a coure. Els xefs aquests cops són a la cuina i tenen necessitat de no sortir-ne fins que no posin la cirereta al pastís. Al pastel, vaja.