La fiscalia dubta de la gestió comptable de la FAF 

La Batllia autoritza un nou escorcoll a la seu federativa per comissar documentació que la policia no se’n va endur quan va esclatar el ‘cas Cautxú’

-
-
L’enfrontament que es viu dins de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) amenaça de donar encara més volada encara al denominat ‘cas Cautxú’. Un escrit jurídic de la junta directiva de l’ens per demanar que es facin fora de la causa els quatre clubs que es van presentar en el cas com a perjudicats ha encès totes les alarmes i ara la fiscalia dubta del paper que realment està jugant la FAF en tot l’entramat que manté empresonat el tresorer de l’organisme, José García, i té des de dimecres en arrest domiciliari el secretari general, Tomàs Gea.

Són justament aquests dubtes sorgits i, també, altres qüestions que la Batllia no acaba d’entendre -com per exemple que Gea hagi anat aportant elements per justificar la seva operativa aparentment anòmala tot i estar llavors empresonat- el que ha fet que la nova instructora de la causa principal de la denominada ‘Operació Cautxú’ hagi autoritzat que aquest divendres al migdia s’hagi tornat a escorcollar la seu federativa, a Escaldes.

De fet, i formalment, el que ha empès el ministeri públic a sol·licitar l'escorcoll és el fet que la FAF es consideri suposadament perjudicada per l'operativa duta a terme pels processats i, paral·lelament, alts dirigents executius de l'organisme hagin anat facilitant presumptament des del maig i fins ara documentació a Gea per tal que pugui defensar el seu comportament suposadament anòmal. La fiscalia venia a dir en la seva petició -en què també demanava la perquisició de tots els dispositius electrònics d'una de les executives de la federació, demanda que la Batllia no ha atès- que si la FAF es considera perjudicada s'hauria d'haver mantingut al marge de la defensa del secretari general.

Els responsables judicials no acaben d’entendre com pot ser que Gea, des de dins de la presó estant, hagi pogut anar justificant alguns dels comportaments suposadament anòmals que se li retreien

La comitiva policial estava encapçalada pel fiscal adjunt que coneix el cas, Borja Aguado, i una altra adjunta del ministeri públic, Elisabet Puente. Hauria esta Aguado qui hauria demanat a la Batllia poder tornar a la seu de la FAF per comissar més documents dels que ja se’n va endur al seu dia la policia. Segons diverses fonts, el ministeri fiscal ha anat a buscar tota la comptabilitat que tingui registrada la federació del període que va del 2012 al 2017, anys que s'estan investigant però respecte dels quals no havia comissat documentació.

El detonador del malestar del ministeri públic, més enllà dels raonaments exposats en la seva petició i el teòric doble joc de la federació (considerant-se perjudicada però col·laborant en la defensa dels processats), seria el reconeixement per part de la junta directiva que en ocasions la federació avançava diners a alguns clubs que ho sol·licitaven i que la bestreta es descomptava després dels ajuts i aportacions que la FAF havia de fer. Aquesta manera de rol bancari, de prestamista, es vol estudiar bé. Alguns clubs ja ho havien denunciat. Però sense proves. El fet la junta directiva ho hagi posat negre sobre blanc en un escrit jurídic pel qual es demana que s’expulsi de la causa judicial l’Inter d’Escaldes, la UE Santa Coloma, l’Encamp i la Massana dóna a aquests darrers un element de prova que fins ara no tenien.

L’enfrontament intern, amb unes eleccions convocades per d’aquí un mes i mig, és evidentíssim. La junta directiva es va personar a la causa com a actora civil, és a dir, com a suposada perjudicada per l’operativa suposadament fraudulenta de l’expresident Víctor Santos i, especialment, per les activitats de Tomàs Gea i José García. Temps després van fer el mateix pas els quatre clubs citats. La directiva ara encapçalada interinament per Elisabet Pirot -que ara a la seu federativa en el moment que s’hi ha presentat la policia i els fiscals aquest migdia- considera que Inter, Santa Coloma, Encamp i la Massana no són perjudicats en cap cas. Al·leguen que no s’ha quantificat quin seria el perjudici -i no s’hauria xifrat, segons la directiva, perquè no existeix- i mantenen que l’únic interès dels quatre clubs és disposar del sumari per obtenir informació per usar amb finalitats electoralistes.

La junta directiva de la federació i els quatre clubs que des de fa unes setmanes estan personats a la causa mantenen una pugna oberta que pot acabar fent la troca encara més grossa

El ministeri públic no hi està gens d’acord. De fet, l’escrit de la directiva hauria encès molt la fiscalia i hauria obert diversos interrogants a la instructora, que per aquest motiu ha autoritzat el nou escorcoll. No entén com un suposat perjudicat (la federació) pot reclamar el foragitament d’altres presumptes perjudicats (els clubs que s’han personat a la causa). I, a més a més, que la FAF actués com a ‘prestamista’ segons ha reconegut la directiva mateix hauria causat encara més dubtes. ¿Quina operativa comptable duia a terme la federació?, es demana la fiscalia. Per aclarir-ho ha volgut recuperar documentació.

De fet, segons altres fonts, en el primer escorcoll, el del mes de maig, quan van ser detinguts Santos i Gea, la policia va endur-se molt material de la seu federativa. Però en va deixar tanta o més. D’aquí que el secretari general hagi pogut anar acreditant moltes de les pràctiques que la instructora inicial considerava anòmales o il·legals. El secretari general, gràcies als seus col·laboradors, ha anat aportant documents que justificarien que operacions que inicialment semblaven irregulars aparentment no ho són.

El ministeri públic ha usat arguments de la pròpia directiva per voler tibar més del fil; altres fonts lamenten la deixadesa amb què s’està gestionant la causa, amb ‘punxades’ telefòniques errònies incloses

Amb el nou material documental comissat la Batllia voldria aclarir què hi ha realment i si el que ha aportat Gea és realment tot el que hi ha o també existeixen altres elements d’informació, altres documents, que poden portar a tibar més de fil. La troca cada vegada s’embolica més, almenys aparentment. I, a més, recorden algunes de les fonts consultades, hi ha diferents elements de la instrucció que evidenciarien, aparentment, certa deixadesa en la manera de fer les coses.

En aquest sentit, segons les fonts, entre les diverses intervencions telefòniques que es van dur a terme, hi ha també unes escoltes que es van fer per error a un telèfon el titular de la línia del qual no té res a veure amb la FAF. La ‘punxada’ s’hauria fet sense el control judicial degut i no va ser fins una vegada donada per finalitzada la intervenció quan els investigadors van ser conscients de l’errada. Usant terminologia futbolística, el que pretenia ser una filigrana, almenys en aquest cas concret, va acabar en misto.

Comentaris (6)

Trending