De fet, el testimoniatge del treballador de la gasolinera ha estat, tot i el pas del temps i l’oblit d’alguns detalls, un dels més clars. De fet, coneixia d’anar tot sovint a l’establiment tant el difunt José Luis Pereiras com el seu acompanyant ara processat. Sobre aquest, qui més qui menys dels més de mitja dotzena de policies que han declarat en la jornada de tarda del primer dia de la vista, n’han destacat, alguns han dit, la “perillositat”, altres, “la violència” i, en tot cas, “la conflictivitat”.
La declaració més clara, precisa i aparentment sincera ha estat la de l’empleat de la benzinera la nit dels fets, que ha garantit que la brega la van forçar Pereiras i el seu company
De fet, al seu dia, el tercer component del grup de Pereiras, que va marxar corrent del lloc dels fets quan va veure que apareixia una navalla i que malgrat escapar va acabar detingut durant unes quantes hores, va arribar a reconèixer que el company que va posar el ganivet en joc, amb qui sortia de manera habitual, en tenia ben poc amb qualsevol cosa per buscar brega, una circumstància que també han remarcat alguns agents intervinents. Avui, aquest testimoni ben poca cosa ha aportat.
També s’ha evidenciat el component racista, tot i que aquest aspecte ha quedat més diluït en alguna de les declaracions. I l’acusació particular ha mirat d’insistir en dos aspectes: que l’acusat principal i el seu company no haurien col·laborat en indicar on estava l’arma i que tots dos haurien pogut evitar la baralla si haguessin marxat cames ajudeu-me o s’haguessin tancat dins la botiga de la gasolinera, on no van acabar d’entrar malgrat haver fet l’intent d’empènyer la porta. L’empleat del local ha assegurat, en relació a aquesta darrera observació, que ben poc hi van poder fer els dos residents peruans, perquè malgrat que inicialment van mirar de contenir-se i obviar les provocacions, “se’ls van acabar posant pràcticament a sobre”.
Ha semblat quedar clar que més enllà dels insults hipotèticament racistes, el que realment va acabar d’encendre els ànims dels dos nois d’origen peruà van ser els crits dels altres homes cap a les noies amb les quals anaven l’avui acusat d’homicidi i el seu company, que no s’ha presentat al judici. També ha quedat clar, novament, que cap de les persones que eren a la gasolinera al marge dels implicats directes o els seus acompanyants no van veure el moment de la ganivetada mortal. De fet, alguns no eren conscients ni que tan sols hi havia una navalla per allà enmig.
On hi ha hagut una mica més de dubte ha estat en saber si l’acusat principal i el seu acompanyant van voler ocultar on estava l’arma o no, malgrat que les seves indicacions van ser clau
Per tant, el testimoniatge dels pèrits i forenses aquest dimarts serà cabdal. Decisiu. Perquè els policies que han declarat no han pogut aportar gran cosa més que ratificar els informes i declaracions que van fer al seu dia i, en tot cas, posar de relleu la tranquil·litat i en bon comportament que van mostrar els dos residents peruans davant l’exaltació que presentava el company de la víctima. Una exaltació que es podia deure a múltiples factors. Des del neguit per la previsible pèrdua de l’amic, a la intoxicació etílica que patia o l’agressivitat que suposadament gastava. Un dels agents ha arribat a explicar que va demanar compartir cel·la al despatx central amb els dos altres detinguts “per poder-los estovar”.
On hi ha hagut una mica més de dubte ha estat en sí van dir on estava l’arma o no. L’acusat de l’homicidi, en un moment del forcejament, va aconseguir arrabassar-li a Pereiras i la va llançar cap a l’altra banda de la carretera. És a dir, des la voravia de la gasolinera fins anar a parar al camp que hi havia just a l’altre cantó de la carretera. Ho va fer d’esquena i amb totes les seves forces. El dubte que ha quedat és si en un primer moment va voler o bé ocultar o bé no facilitar la troballa de la navalla o no. El que és clar és que al cap de pocs minuts les indicacions del principal acusat van servir perquè un dels agents de seguretat ciutadana intervinents trobés l’arma en qüestió de molt poca estona.
Comentaris