Així s’ha explicat durant la reunió de poble telemàtica en la qual el cònsol major, Francesc Camp; el director general de Grandvalira-Ensisa, David Hidalgo -que ocuparà el mateix càrrec a SETAP 365, la nova societat-; i l’economista Vladimir Fernández han desgranat les claus de tot el procés i del preacord assolit pels dos comuns. Explicacions, tot s’ha de dir, molt similars a les ja donades en el vídeo compartit dilluns des de la Massana. Tant en aquest com en l’acte d’aquest dimarts s’ha posat en relleu que una de les fites a perseguir és “un major rendiment econòmic i financer d’ambdues societats”.
I aquest està, més o menys, quantificat en funció de com sigui l’escenari. I, clar, sempre comptant amb una temporada no esguerrada per la pandèmia. Entre 5,2 i 7,3 milions més. Pel que fa a la part dels ingressos, Fernández ha apuntat que es calcula trigar tres anys per assolir l’objectiu marcat (entre 4,5 i 5,9 milions més). Amb les despeses (un estalvi entre 700.000 i 1.400.000 euros) costaria una mica més: cinc anys. L’economista ha apuntat que els beneficis de la futura societat podrien arribar “en un any normal als 12 milions” i en un “escenari òptim”, a 14 milions.
Camp ha volgut deixar clar que el preacord és positiu per a Canillo. Entre altres coses ha garantit que es deixa negre sobre blanc que el comú continuarà cobrant el cànon actual, tant sobre els ingressos per forfets com per la facturació als restaurants, com percebent el que pertoca per la cessió dels planells del forn.
També s’ha explicat que en la nova societat hi haurà tota una sèrie de decisions que caldrà prendre amb majories àmpliament qualificades al consell d’administració: hauran d’estar a favor set dels vuit consellers. És el cas de si es volgués rellevar Hidalgo a la direcció general o apostar per gestionar nous serveis. I, també, per qualsevol inversió superior al milió d’euros.
Sobre aquest capítol, Camp ha deixat clar que, malgrat el pla de xoc inicial que ha de servir per unir els dominis de Pal i Arinsal, l’estació canillenca també es garanteix no quedar oblidada. De fet, anualment el compromís és que les inversions es distribueixin al 70% (Ensisa) i 30% (EMAP). I això suposa un pla d’inversió a deu anys de 70 milions per al domini de la seva parròquia.