La gravació, que compta amb la participació de les dues cònsols, Olga Molné i Eva Sansa; del director d’Emap, Josep Marticella, i de l’economista Vladimir Fernández, s’ha compartit via la web del comú massanenc. En ella, es fa un repàs a la situació de l’estació, tot posant en relleu el fort impacte rebut per culpa de l’esclat de la crisi del coronavirus. Com remarca el màxim responsable de la societat, el dèficit generat en aquests dos anys és d’11,46 milions.
A banda, Sansa ha posat en relleu que, de mitjana, el comú està aportant a l’estació uns 2,7 milions anuals, entre les actuacions a les instal·lacions com en la recompra de les accions preferents. Per tant, més que el que es destina a inversió a la parròquia. Davant aquest concepte, assegura Molné, s’aposta per “la solució de país” que suposa la integració amb Ensisa. “Treballem per a una única estructura que compartirà el negoci i les decisions que es prendran per una i altra societat”, ha relatat la mandatària massanenca.
Aquesta hauria de permetre reduir de forma considerable els diners que el comú destina a Emap sense que això suposés que es deixés d’invertir a l’estació. Al contrari, justament la integració permetria una major despesa en aquest àmbit. I, com ha indicat Marticella, ja l’ay vinent es podria afrontar un projecte clau: la unió esquiable de Pal i Arinsal que suposaria “un canvi de paradigma”.
Aquest major potencial inversor s’explicaria sobretot pel fet que la unió entre les dues societats permetria fer economia d’escala. Així ho relata Fernández, que remarca que l’increment de la superfície per esquiar ha de permetre més ingressos així com més capacitat de negociació amb els proveïdors, per exemple, dels establiments de restauració. Això generaria entre 4,5 i 5,9 milions més cada any. Per un altre costat, s’estima que l’estalvi en despeses d’estructura se situaria entre 700.000 i 1.400.000 euros també per exercici. Per tant, un total entre 5,2 i 7,3.
L’economista també ha desgranat el mecanisme que ha de permetre incrementar la participació del comú massanenc en la societat, inicialment d’un 19,9% pel 40,14 del canillenc i el 39,71 de Crèdit Andorrà -la resta correspondria a petits accionistes-. Així, per un costat en els pròxims sis anys la Massana ha de recuperar els 8,7 milions encara pendents en participacions preferents i això augmentaria en un 5,5% els seus títols. Per l’altre, es preveu l’opció de comprar directament accions tant al comú de Canillo com a l’entitat financera. En vuit anys, doncs, s’assoliria una distribució diferent: 30%, 35,7% i 34,69% respectivament. És a dir, la nova societat mantindria una majoria pública.
Aquestes explicacions ja s’han fet públiques des de la Massana. Canillo preveu una acció similar, en aquest cas en directe. Serà aquest dimarts, a partir de les nou del vespre. L’acte es farà des de l’auditori del Palau de Gel, però serà telemàtic. En ell intervindran els cònsols, Francesc Camp i Marc Casal, així com el director general de Grandvalira-Ensisa, David Hidalgo i el mateix Fernández.