“No trobem normal que es perdi la identitat d’un estil que va acabar sent molt reconegut i que era una derivada de l’estil francès”, expliquen alguns dels promotors de la iniciativa, que saben que “una mica és lluitar una mica contra molins de vent” perquè són les estacions d’esquí les que tenen tot el control de la situació. “En aquest país tenim el monopoli donat”, indiquen les fonts, destacant que s’ha de fer entendre a les institucions que els monitors privats han de poder tenir cabuda en les estacions. Per dir-ho d’alguna manera, hi ha de poder haver l’escola de l’estació X i l’escola de l’ENADE. O la que sigui. “La competència és sana”, indiquen.
Això sí, tenen clar els impulsors de la recuperació del mètode andorrà que “és aberrant veure com es fan les classes avui dia”. I això no vol dir “anar en contra de la manera de fer o d’ensenyar de la majoria de monitors” que actualment fan classes al Principat si no impulsar una altra forma de fer. Els promotors de la iniciativa de l’ENADE lamenten que només es treballi per volum i es deixi de banda la qualitat, el nivell, el tracte al client. “És així com, al final, la imatge que s’acaba projectant d’Andorra, i la instrucció de l’esquí també forma part d’aquesta imatge, acaba sent una merda”, afirmen contundents.
El gran problema és que “només es venen classes col·lectives”. “No surten a compte per a les estacions” allò que voldria ser la clau de volta d’aquests monitors. Els clients individuals, que any rere any confien en una persona concreta, que la demanen, que la busquen… que porten els fills després d’haver estat ells. I com a professionals liberals consideren que hi ha marge per poder-se guanyar un sou. I tornant a dotar l’esquí andorrà d’un prestigi en les classes. Primant la individualització, el saber fer i l’acompanyament.
Comentaris (22)