El parlamentari independent de la Massana ha presentat un conjunt d’esmenes al projecte de llei del cos diplomàtic a partir de les quals “vol posar de relleu i dir ben alt que en una conjuntura de grans reptes internacionals, i sobretot amb la negociació de l'acord d’associació amb la UE, reclamo que Andorra ha de tenir els millors professionals i tècnics, amb la millor preparació, formació i experiència en política internacional i diplomàcia, però aquest principi xoca amb el projecte de llei, ja que sembla perseguir altres objectius, sobretot quant als càrrecs i la jerarquia”.
Les condicions que el Govern fixa en el projecte legislatiu per assumir certs càrrecs a Afers Exteriors i la pressa per aprovar-lo fan mala espina al parlamentari
L’Altaveu ja va avançar al seu dia que per ser director general de ministeri d’Exteriors o assumir alguna direcció dins del mateix departament es demanen uns requisits que semblen fets a mida i que, tant funcionaris com organitzacions sindicals, temen que siguin un blindatge per a un lloc de retorn de les actuals ministres de Funció Pública, Eva Descarrega, i d’Afers Exteriors, Maria Ubach. Entre altres coses, es demanen 18 i 13 anys d’experiència respectivament per a cadascun dels dos càrrecs citats, a banda de ser funcionaris del mateix ministeri o tenir experiència diplomàtica internacional.
Afirma Naudi que “sobta que a les acaballes de 8 anys de govern de DA, a l’últim mes de legislatura es tingui tanta pressa en aprovar aquesta llei, que crea un cos especial ( com la policia), amb reglaments diferents, per una part del ministeri d’Exteriors. Cos al que no tothom tindrà accés. Sempre es dóna accés i preferència als funcionaris que ja són part del cos d’Exteriors. Un funcionari de l’administració general, tindria poques opcions i en tercer lloc, i una persona andorrana que hi volgués optar, ho tindria pràcticament impossible”. El conseller rebaixa els anys d’experiència necessaris a 15 i 10 respectivament ja que “queda clar que les persones amb rang d’ambaixador (no confondre amb un ambaixador nomenat políticament ) o amb 18 anys de carrera diplomàtica es poden comptar amb els dits d’una mà, i encara sobren molts dits. I per què 18 anys? Per què no 15 o 20?”
El parlamentari també deixar clar que si hi ha un secretari d’Estat al ministeri concernit no cal que hi hagi una direcció general i, alhora, s’inclouen certes obligacions o responsabilitats que han de complir necessàriament els responsables funcionarials de dit departament. Alhora es proposen els canvis necessaris "per deixar clar que el ministeri no és l’únic actor en matèria de política exterior. A la vegada s’incorpora un text per garantir la participació i la independència dels poders legislatiu i judicial en les diferents organitzacions i organismes internacionals, on ja participem, i on hem de poder expressar-nos, manifestar-nos, deliberar i votar de forma lliure”.
Finalment, Naudi afirma que per ell allò més transcendent de les esmenes que proposa i que comportarà que “cadascun dels consellers generals i grups parlamentaris hagin de deixar molt clara la seva posició, doncs és el primer cop que s’introdueix la necessitat de referèndum per l’acord d’associació en una llei”. En efecte, el parlamentari independent tem que el Govern vulgui “tirar pel dret” i, qualsevol dia, començar a dur a terme “un desplegament normatiu de l’acord” amb la UE quan aquest tot just s’està negociant. D’aquí que en l'exposició de motius, on es contextualitza la necessitat d'un cos diplomàtic degudament regulat, el conseller demana incloure un afegitó per deixar clar que l'eventual acord amb Europa sols tirarà endavant “en cas de ser aprovat per referèndum pel Poble andorrà”. Naudi pretén comprovar, durant el debat d'aquesta esmena, la reacció i el posicionament de la resta de parlamentaris.
Més lleis, altres esmenes: del PS i de Liberals
En la recta final de la legislatura, l’activitat parlamentària és frenètica. Ho proven les esmenes de tota mena i sobre tantes lleis que els darrers dies estan presentant i, posteriorment, publicitant les diverses forces parlamentàries. Així, el Partit Socialdemòcrata (PS) considera necessari que les noves tècniques de reproducció assistida que es vulguin introduir al país siguin sotmeses al debat del Consell General i, per tant, aprovades legislativament i no puguin ser autoritzades exclusivament pel Govern. Així ho demanen en les esmenes que els seus parlamentaris han tramitat al projecte de llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que en breu començarà a ser treballat en comissió. Altres de les propostes de modificació fan referència a la limitació d’edat per a les dones que vulguin ser sotmeses a aquests procediments o a l’ús dels embrions. De la seva banda, el grup Liberal ha presentat 72 esmenes al projecte de llei qualificada de la persona i la família centrades principalment en el fet que no discrimini la formalització de les parelles per la seva orientació sexual i en fer que el text sigui neutre en qüestions de gènere. La majoria de les 72 esmenes proposades pel Grup Liberal es centren a evitar la discriminació actual, i que el nou text continua recollint, en la formalització de les parelles per raons de sexe. D’aquesta manera, les modificacions del text contemplen “parlar només de casaments, de tal forma, que no es tingui en compte la condició sexual de la parella” explica Judith Pallarés, acabant amb la distinció existent entre matrimoni civil i unió civil, segons qui conforma la parella. Es reservaria la denominació de matrimoni per la unió d’un home i una dona seguint “els paràmetres eclesiàstics”.