L’informe, sota el títol ‘Modelització per a l’estudi de capacitat màxima de la xarxa viària d’Andorra’, ha estat elaborat pel tècnic de l’AR+I Nil de Celis, el coordinador de l’eix Sostenibilitat de l’entitat, Oriol Travesset, i l’enginyer de ponts i camins Raül Vinyes. El treball posa sobre la taula la situació actual i diferents escenaris possibles per avaluar l’estat actual de les carreteres i si estan preparades o no per assumir una càrrega superior de cotxes circulant-hi.
Concretament, els escenaris s’avaluen sobre dos paràmetres. Un, els quilòmetres de via que estan saturats o en risc d’arribar-hi. Aquells on hi ha més congestió, especialment en hores punta. El segon, el temps de viatge. Se suma les hores que tots els usuaris necessiten per fer el tracte, en aquest cas, entre les set i les del deu matí. A partir d’aquí, s’ha fet el càlcul.
L’estudi avança com variarà la situació un cop estigui enllestida la desviació de la Massana; els trams de la xarxa saturats es reduiran fins a 4,63 quilòmetres i també ho faran les hores de viatge fins a 6.536
Pel que fa a la situació actual, s’entén que hi ha 5,70 quilòmetres de xarxa saturada o a prop, principalment situada a la vall central: principalment, la CG-1. A més, es calcula que els desplaçaments dels conductors un dia laborable al matí sumen un total de 6.642 hores.
L’estudi avança com variarà la situació un cop estigui enllestida la desviació de la Massana. Els trams de la xarxa saturats es reduiran fins a 4,63 quilòmetres i també ho faran les hores de viatge. En aquest cas, lleugerament. Tot just fins a 6.536. Per tant, no es pot pas negar que el guany, malgrat l’elevat cost de la infraestructura, no serà especialment significatiu.
Paral·lelament, s’ha tingut en compte un segon escenari. Què passaria si es desenvolupessin tal com estan ara els plans d’urbanisme? Els autors admeten que no els ha estat possible aconseguir la informació de totes les parròquies. Al contrari, només Ordino ha respost, amb una hipòtesi d’arribar a més de 24.000 persones només allà. El que s’ha fet és aplicar el mateix creixement de forma homogènia.
I el resultat seria, ho deixen clar, força insostenible. Els quilòmetres de xarxa saturada es dispararien. Arribarien a fregar els 142. Ras i curt, moure’s per la vall central seria una quimera i també hi hauria moltes zones de les parròquies altes amb serioses complicacions. El temps de viatge pel matí se situaria en 90.190 hores.
Per això, els autors de l’estudi proposen quin seria l’escenari límit. És a dir, aquell en el qual la xarxa encara pot absorbir el creixement. I el marge és estret. Tot just es podria assumir un increment del 2,4%. Això suposaria mantenir 4,69 quilòmetres de xarxa saturada -tenint en compte la construcció del vial massanenc- i 6.720 hores de viatge entre les 7 i les 10 del matí.
Comentaris (6)