Gallardo, juntament amb el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, i el director de l’Agència de Mobilitat, Jaume Bonell, han comparegut al Consell General per explicar els resultats del treball, que posen en relleu que hi ha opcions per millorar la connexió entre el Principat i l’exterior, però moltes d’elles suposen inversions multimilionàries, a més de dependre en gran part de la cooperació dels dos països veïns. L’estudi les analitza i, també, les quantifica, tant pel que fa a les possibles infraestructures cap a Espanya com les que millorarien el desplaçament cap a França. I, també, inclou l’heliport i l’aeroport.
Tècnicament, el tren és factible, però a un cost elevat: més de 800 milions si ve des de Catalunya i fins a 4.000 des de França, sense comptar la inversió en construir les estacions
Pel que fa a les connexions ferroviàries, es posa en relleu que hi ha dos grans problemes, tant al sud com al nord. Per una banda, el fet que requeriria la complicitat i el suport rotund de les autoritats espanyoles i franceses, que també haurien de fer fortes inversions sigui per fer arribar el tren fins a la Seu, en un cas, com per millorar les infraestructures ja existents cap a L’Ospitalet, en l’altre. Per l’altra, que per Andorra també obligaria a una despesa d’una magnitud que, ara per ara, es considera inabastable amb els recursos de l’Estat.
Així, pel que fa al ferrocarril des de Catalunya, s’ha posat en relleu que fer arribar la línia des de Vic fins a la capital alturgellenca ja suposaria una inversió de 670 milions d’euros. I abordar el tram andorrà en representaria 140 més. Per l’altre cantó, els números encara es disparen més. Tècnicament, seria factible enllaçar la localitat francesa amb Canillo, Encamp o, fins i tot, Andorra la Vella, via túnels. Ara bé, el cost arribaria, segons els càlculs estimatius fets pels autors de l’estudi, a 1.500, 2.000 i més de 4.000 milions respectivament. En tots dos casos caldria sumar la despesa per construir les estacions, entre 10 i 15 milions més.
Gallardo ha deixat clar que, ara per ara, aquestes xifres allunyen el tren d’Andorra. “Parlem d’inversions molt disparades per plantejar-ho en el curt termini, difícilment abordable amb la capacitat que té Govern”, ha afirmat. A banda, ha remarcat que també tindria “un gran impacte en el medi”. Per tant, per un costat “una infraestructura molt costosa” i, per l’altra, “una gran afectació a la natura”.
Amb aquestes dades, el ministre ha justificat que el pla de ruta del Govern deixa de banda el tren, a l’espera, això sí, “d’estar atents” a les decisions que puguin prendre els països veïns. Per ara, es considera que les prioritats han de ser quatre projectes Per un costat, un ja real que cal potenciar: l’aeroport de la Seu. Per l’altre, acabar de tenir disponible l’heliport a la Caubella.
Mobilitat revela que ha proposat a Espanya ampliar a tres carrils, un dels quals reversibles, la carretera N-145 i que el govern de Madrid està disposada a avaluar el projecte i el seu cost
I els altres dos, encara llunyans. D’una banda, millorar la connexió amb França amb la creació d’una nova carretera, des de la sortida del túnel d’Envalira al cantó gal travessant la Solana del Pas, sempre per territori andorrà, i fins a l’RN-20. Es tractaria d’un vial de 6,4 quilòmetres que reduiria el temps del trajecte actual. Ara bé, seria un projecte també d’un cost elevat, però, segons Gallardo i Filloy, assumible amb els recursos propis de l’Estat: 59 milions.
Per l’altre, també es vol apostar pel transport segregat a l’interior, que podria tenir continuïtat amb una connexió també paral·lela a la carretera fins a l’aeroport Andorra-la Seu. 130 milions s’estima que seria el cost del projecte exterior i 111 el que s’hauria de fer, en aquest cas per cable, a l’interior del Principat, amb extensió fins a la Massana i Encamp.
Durant la presentació, el cap de Mobilitat, Jaume Bonell, ha revelat una proposta que s’ha fet arribar a les autoritats espanyoles. Així, un dels problemes que s’han detectat a l’hora de preparar l’estudi és el coll d’ampolla que molts cops es forma a la frontera del riu Runer, on es passa de dos carrils per sentit a un. La solució que s’ha plantejat és ampliar a un tercer, que seria reversible, l’N-145. Es tracta d’un projecte factible, ha assegurat, tot recordant que el punt més delicat, el túnel d’Anserall, ja es va fer pensant en aquesta possibilitat.
La proposta s’ha fet arribar a les autoritats de mobilitat espanyoles. Principalment, la DGT. “Si disposessin d’un doble carril fins a la Seu, allà hi hauria una distribució del trànsit. Ens ho va comprar i ens va dir que ho defensaria”, ha comentat. En aquest sentit, ha explicat que el Govern espanyol té el compromís per avaluar el projecte, la viabilitat i el cost. Per a Bonell, seria una inversió relativament moderada: tot just els panells per marcar el carril reversible i ampliar la via en alguns trams.
Comentaris (37)