Tornada de resistència

(DES DE DINS DEL COMBOI) L’expedició de la Creu Roja Andorrana enceta el segon dia del viatge de retorn amb els quinze refugiats a bord; un dels més menuts del grup s’ha erigit com un dels protagonistes del trajecte en entonar en un parell d’ocasions la cançó que simbolitza la fermesa ucraïnesa

Fugir de la Guerra

I de sobte, el cant. La melodia. La cançó de resistència. ‘Oy U Luzi Chervona Kalyna’ (Al camp l’arbust vermell). Un dels dos refugiats més menuts que viatgen cap a Andorra amb l’expedició de la Creu Roja entona el tema que s’ha convertit, de nou, en un símbol de la resistència ucraïnesa davant l’atac rus. Mirades de complicitat, de tristesa també. Es trenca el silenci. S’oblida el cansament. Només per uns instants. Els records que persisteixen, òbviament, mentre el minibus s’allunya cada cop una mica més d’Ucraïna.

S’inicia la segona jornada del trajecte que ha d’enllaçar Lublin, la ciutat polonesa destinació de la missió de l’ONG andorrana amb el Principat. De tornada el minibus viatja una mica més ple. Hi fan cap quinze refugiats que s’establiran, almenys durant un temps, entre Andorra i Berga. Són sis les famílies desplaçades que arribaran al Principat amb el segon comboi de Creu Roja Andorrana. Quinze persones en total: sis dones, un matrimoni d'una seixantena d'anys, cinc adolescents i dos nens de 4 i 8 anys. La majoria de les famílies són provinents de la regió de Kíiv, al tomb de la capital del país, i han pogut escapar de la guerra per mitjà d’autobusos.

Quinze persones en total: sis dones, un matrimoni d'una seixantena d'anys, cinc adolescents i dos nens de 4 i 8 anys. La majoria de les famílies són provinents de la regió de Kíiv, al tomb de la capital del país, i han pogut escapar de la guerra per mitjà d’autobusos

Durant el trajecte de l'expedició humanitària, un dels infants -el de vuit anys- entona en un parell d’ocasions una estrofa de la cançó, ‘Oy U Luzi Chervona Kalyna’, que va ser tot un himne de resistència dels ucraïnesos davant la invasió soviètica al segle XX. Anys més tard, ara, s’ha tornat a popularitzar la melodia en un context bèl·lic després que un soldat ucraïnès cantés unes estrofes tot sol en una plaça cèntrica de Kíiv, la capital d’Ucraïna. Aquella gravació va aparèixer a les xarxes socials i va esdevenir viral. Torna a ser el símbol de la resistència.

La lletra fa referència als arbustos vermells, típics del territori, i s’explica que els ucraïnesos alçaran aquestes plantes i animaran al seu país. L’infant que viatja cap a Andorra deixa anar la cançó com qui no vol la cosa i contribueix a la distensió del grup. A mesura que passen les hores i el trajecte, que els desplaçats guanyen en tranquil·litat, la conversa guanya pes al silenci. S’entona la tornada resistent i es comenta la jugada cap a una nova vida que esperen sigui només passatgera. Temporal.

Una de les parades de l'autobús de Creu Roja Andorrana de tornada al Principat.

La decisió de deixar casa seva i el seu país no ha estat fàcil. I, tot i que el destí de l’autobús del comboi de Creu Roja Andorrana és el Principat, alguns d’ells no tenen clar si s’establiran a Andorra o no, malgrat tenir familiars o coneguts al país. Els preocupa poder trobar feina. A excepció de la família de tres membres que s’instal·larà a Berga. Tanmateix, hi ha tres famílies que a través de l’ONG busquen una casa d'acollida. 

Tot i que el destí de l’autobús del comboi de Creu Roja Andorrana és el Principat, alguns d’ells no tenen clar si s’establiran a Andorra o no, malgrat tenir familiars o coneguts al país. Els preocupa poder trobar feina

La traductora de l’expedició de Creu Roja Andorrana, la Sofia, assegura, després de parlar amb cadascuna de les famílies, que tots ells necessiten calma i tranquil·litat. D’aquí que durant el viatge s’hagi acordat no mostrar-los ni donar-ne gaire detalls. Cal oblidar per uns instants el que està passant a Ucraïna, i què estan fent els seus marits, pares i coneguts a territori ucraïnès, malgrat que interiorment els envaeix el patiment i la tristesa.

Amb tot, exposen els millors dels somriures quan els ofereixen membres de la Creu Roja qualsevol producte que puguin necessitar o simplement unes paraules per saber com estan. La comunicació entre els nous companys de viatge de retorn al Principat és possible, tot i la desconeixença d’algun dels idiomes. Les mirades mostren la millor de les intencions dels voluntaris per poder fer més confortable el viatge i també el seu present actual lluny de casa seva. I sinó, sempre quedaran els arbustos vermells per alçar. És el símbol de la resistència. El cant de la tornada.

Etiquetes: