Aquesta tarda el comboi de Creu Roja Andorrana ha emprès el viatge de tornada al Principat. L’expedició es desplaça, com ha anat explicant l’Altaveu, juntament amb quinze refugiats del conflicte d’Ucraïna. Tots tenen coneguts o familiars a Andorra o bé a Catalunya. A hores d’ara, com s’ha dit, poc més de la meitat de les persones desplaçades -vuit- saben on s’estaran una vegada arribin al Principat.
Entre les persones que a d'hora es coneix on s’instal·laran, hi ha una família de tres membres, una mare i dos fills, que només passaran uns dies en un hotel d’Andorra per descansar del viatge amb autobús de més de 40 hores. Després continuaran el seu camí fins a Berga, on allà els estan esperant coneguts seus.
Pel que ara, els esforços de Creu Roja andorrana estan centrats a buscar famílies d'acollida per a les set persones restants. L'entitat ja disposa d'un registre de persones interessades a obrir les portes de casa seva per oferir allotjament a les persones que fugen de la guerra.
La decisió d’iniciar el camí cap Andorra no ha estat fàcil per a cap d’ells. Allunyar-se de casa seva de forma precipitada per la por de ser bombardejats és un cop dur. Cal pair la situació viscuda, com és el cas d’una de les refugiades que arribaran a Andorra, que ha estat dos dies patint els atacs de l’exèrcit rus. Tot i acompanyar-los en el viatge cap al Principat, per una qüestió de privacitat i també de seguretat, més val no mostrar gaire els seus rostres. Ni donar gaire pistes de qui són.
Una vegada a Andorra, lluny del soroll de les bombes, una vegada comencin a refer-se dins del drama personal que tots ells viuen, un cop s’hagin començat a fer amb la seva nova vida, que esperen que sigui temporal, ja hi haurà temps per parlar més extensament amb ells. Per saber qui són i a què es dedicaven abans de marxar d’estampida de casa seva.
La distància física amb el territori ucraïnès que es troba immers en un conflicte bèl·lic no apaivagarà el dolor, però els permetrà viure amb més seguretat i una aparent tranquil·litat. Tot i que, a hores d’ara, camí cap al Principat, un dels elements que més pesa és la incertesa, del seu futur personal. I també del futur del seu país.