El pas dels dies cura la ferida. Guanyar temps al temps és el que estan fent tots els actors, conscients a més que el fons era d’allò més lloable: portar ajut humanitari a persones afectades per una guerra. Però el malestar i la fractura dins de la junta directiva de la Creu Roja és evident i també s’evidencia la mala maror en altres sectors, en altres nivells, de l’organització. Hi ha, això sí, un sentiment generalitzat que la imatge de l’ONG està tocada. I que l’entitat no es pot permetre tancar en fals dos escàndols com els ocorreguts en menys d’un any. I sempre amb Fernàndez en el rovell de l’ou.
El director de l’ONG ja va deixar entreveure divendres, en la mateixa compareixença en què obertament va reconèixer que “vaig mentir”, que no tenia cap intenció de presentar la renúncia
El director de l’ONG ja va deixar entreveure divendres, en la mateixa compareixença en què obertament va reconèixer que “vaig mentir”, que no tenia cap intenció de presentar la renúncia. I que, en tot cas, hauria de ser la junta directiva el que li demanés de plegar o que el fes fora. De fet, la junta ja va valorar a l’estiu el seu acomiadament, però en no tenir arguments prou sòlids per poder-lo fer fora de manera causal -no hi havia proves concloents que hagués assetjat amb rellevància penal cap treballadora o col·laboradora- ho va descartar.
Això sí, el va obligar a agafar-se mig any d’excedència per reincorporar-lo després. Ara la ‘pena’ ha estat menor. L’auto-desmentit que Fernàndez va protagonitzar va ser una imposició de la directiva, ja fracturada perquè el president de l’entitat, Josep Pol, era conscient que s’entraria a Ucraïna però no ho va explicar a ningú. O, almenys, no ho va anunciar al conjunt de la junta. El que teòricament ningú no sabia excepte els que van protagonitzar el fet és que accedirien en territori ucraïnès quatre bombers que ho tenien estrictament prohibit pels seus superiors. Més encara, no qualsevol missió està capacitada, autoritzada i acreditada per accedir en zona de conflicte.
Així, ni tan sols en el cas que en lloc dels agents del cos de salvament i extinció d’incendis, haguessin estat voluntaris de la Creu Roja els que haguessin entrat fins a Lviv, tampoc no és clar que això fos allò correcte. Les missions han de tenir unes qualificacions concretes i poden arribar fins on poden arribar. Hi ha uns patrons i uns comportaments estrictament estipulats per aquest tipus d’expedicions. En cap cas es van tenir en compte. I, a sobre, una part de l’expedició va enganyar l’altra i, llavors, Fernàndez va mentir en general.
L’engany s’ha posat molt malament i aquells que van ser les primeres víctimes de la situació -almenys vuit dels deu integrants del comboi que es van quedar a Polònia- han estat contactant-se aquests darrers dies per avaluar en converses més o menys disteses la situació. Hi ha coincidència en el malestar, en l’enuig, en la ràbia, en la decepció i en el fet que tot plegat va en detriment de la Creu Roja. I mentre el pas dels dies fa que fins i tot sigui possible que s’acabi retirant la denúncia contra l’oficial de bombers Òscar Llovet, un dels funcionaris que van traspassar la frontera-, també hi ha el convenciment que s’acabarà fent una carpetada general i l’afer no tindrà més transcendència que l’enfadament i el ridícul de l’engany.
BOMBERS
Tampoc no està clar què passarà al cos de bombers. De moment, la direcció està a l’espera de recollir tota la informació que s’ha demanat als integrants del cos que van formar part de l’expedició. Van ser sis els bombers que es van desplaçar fins a la frontera entre Polònia i Ucraïna i quatre els que es van treure la roba oficial just per accedir en territori de conflicte i tornar-ne a sortir. És molt possible que s’acabi obrint un expedient disciplinari. I hi ha la mateixa probabilitat que acabi en res o en poc més que una advertència. No arribaria ni a targeta groga.
Les fonts consultades han assegurat que encara és aviat per anticipar resultats, però que hi ha molts elements que fan complicat poder establir qualsevol tipus de sanció. És evident que hi ha una desobediència a una directriu d’un superior. Però a partir d’aquí, la situació es dóna en el marc d’una missió humanitària respecte de la qual no hi ha cap regulació i, a més a més, i com s’ha dit, cal fer incís, remarquen les fonts, a l’aspecte humanitari. I qui dia passa any empeny.
Comentaris (23)