Una vegada es van succeir i, sobretot, descobrir els fets, avançats per l’Altaveu i negats inicialment per Fernàndez, que va haver d’entonar el mea culpa dies després i reconèixer que vuit dels expedicionaris van entrar en territori ucraïnès tot i les instruccions donades pel ministre d’Interior al director dels bombers i aquest a l’oficial que hi havia sobre el terreny, es va aixecar una revolada que va portar la direcció dels bombers a demanar als sis agents del cos que havien anat en l’expedició que fessin el seu particular informe sobre la situació viscuda.
Dos dels bombers que formaven part del comboi no van entrar en cap moment a Ucraïna atenent les instruccions donades. Els altres quatre ho van fer canviant-se a mig camí per no anar amb l’uniforme que sí que van portar durant la resta del viatge. Les vuit persones que van creuar la frontera van negar els fets també als altres deu companys de la missió, creant això un mal ambient terrible que es va viure durant tot el viatge de tornada. Una vegada rebuda tota la informació, la direcció del cos va decidir obrir només expedient a l’oficial, màxim comandament que hi havia en l’expedició.
De fet, el comandament en qüestió va assumir tota la responsabilitat d’allò succeït i va cobrir els altres tres companys que van traspassar la frontera per dur el material allí on suposadament els havia demanat que ho fessin membres tant de la Creu Roja polonesa com la ucraïnesa. La direcció liderada per Jordi Farré hauria analitzat la situació i veient que es tractava d’una missió humanitària, veient que aquest fet no està regulat de cap manera, davant l’absència de problemes rellevants i tot i contravenir una ordre d’un superior, vist també que l’afer s’havia refredat, ha decidit tancar el cas sense cap mena de repercussió per a l’implicat. I tots els intervinents han decidit passar pàgina.
Comentaris (10)