- La batlle es fa càrrec de la denúncia d’Apapma per uns suposats delictes de prevaricació en la funció pública, de corrupció i tràfic d’influències i de malbaratament de cabals públics entre altres
La batlle Canòlic Mingorance ha assumit la investigació dels fets denunciats per l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) vinculada a les múltiples irregularitats que van envoltar la construcció del centre de tractament de residus (Ctrasa) i l’arrencada de la seva gestió.
Per raó de matèria, de la instrucció de la causa se n’havia de fer càrrec una Batllia especialitzada. I amb el 50% de possibilitats, Mingorance, responsable de la investigació judicial de múltiples causes mediàtiques, ha estat a qui ha recaigut el cas.
Apapma va interposar la denúncia, que no querella, el 29 de setembre. I ho va fer per uns presumptes delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, de prevaricació en la funció pública, de concussió, de corrupció i tràfic d’influències, de malbaratament de cabals públics, d’abusos en l’exercici de la funció pública i de falsedat documental, entre d’altres.
La base de l’acció judicial promoguda pel col·lectiu ecologista és una auditoria feta al seu dia per KPMG sobre els moviments econòmics haguts al tomb de la construcció del forn incinerador, que amb una injecció de 135 milions de l’administració pública,
va generar un sobrecost de més de 22 milions del qual l’Estat se’n va tornar a haver de fer càrrec mentre un reguitzell d’empreses privades accionistes de l’empresa Ctrasa cobraven els serveis prestats o els treballs realitzats i, amb posterioritat, venien majoritàriament a FEDA les seves accions sense ni la més mínima devaluació.
Apapma ha estat durant molt temps després d’aconseguir no sense dificultats l’esmentada auditoria -
va haver de ser la sala administrativa del Tribunal Superior qui va obligar el Govern a lliurar el document- analitzant la situació i finalment es va decantar per denunciar els fets davant la Justícia però sense querellar-se contra ningú en concret. Justament, per no haver d’assenyalar ningú i, a més, perquè l’informe de KPMG vincula diverses persones jurídiques i físiques en els fets que podrien ser objecte de la comissió de delictes.
