Des de llavors, com aquell qui diu, i més enllà de precintar la zona per evitar cap ensurt més, no s’hi ha fet cap actuació. Almenys, els grans rocs que van baixar de la muntanya, que sortosament no van enxampar ningú i ni tan sols van arribar a la calçada, es van quedar just al peu del berenador, continuen sent on eren. És a dir, espargits per l’espai. Sobta que tres mesos i mig després de l’esllavissada de rocs, terra i algun arbre que la força geològica va acabar arrancant la situació segueixi igual.