El col·lectiu, impulsat per Albert Figueiredo i Noemí Fajardo, va néixer amb la “idea de provocar un canvi en la manera d'entendre i gaudir de la muntanya. Per crear una comunitat de 'mountain lovers' de veritat, i deixar en evidència aquells que no mereixen trepitjar els espais naturals. Per evidenciar el problema i demanar més implicació per part d'entitats públiques i privades”.
A la collada de Beixalís hi esperaven més voluntaris, però va fallar força gent. “Però tal i com estan les coses potser millor”, explica Figueiredo. Dividits en dos grups, una hora i mitja de neteja van permetre omplir un bon grapat de bosses grans (tipus compra rectangulars i reutilitzables) plenes fins al capdamunt. Un pneumàtic, una tele de tub, diversa ferralla, moltes ampolles de vidre i moltíssims plàstics i envasos, entre els quals mascaretes i guants, van ser el malaurat botí.
“No creiem que netejar sigui la solució”, diu l’impulsor de Rastre Zero, que hi afegeix que “ho hem de fer per evidenciar el problema amb l’esperança que la gent prengui consciència. No es tracta de fer ‘ploggings’ més sovint; es tracta, precisament, de que no s’embruti en primera instància i així no haver de fer” ni una sola acció més de neteja i de conscienciació.