Fa unes setmanes Apapma tornava a la primera línia criticant la tala d’arbres al bosc de Pal per construir-hi l’heliport i advertia que no descartaven accions per mirar d’aturar la infraestructura. Des de llavors, però, cap altra notícia. Tampoc al despatx del ministre de Medi Ambient. “Amb nosaltres ningú s’ha posat en contacte”, ha assegurat Guillem Casal en una conversa amb l’Altaveu, exposant que, de fet, els han convidat “reiteradament” a diverses comissions en les quals tenen dret a assistir (la de supervisió i vigilància del Centre de Tractament de Residus, la comissió nacional del paisatge i la biodiversitat o la seguiment de la caça i la pesca) “i no han vingut”.
És per aquest motiu que no amagava que “sorprèn que diguin que estan a sobre d’una temàtica i quan els convoquem a reunions, no venen”. I deixa clar que “no tinc cap problema a reunir-me amb ells i explicar-los la situació”.
Fonts d’Apapma van confirmar que encara no havien fet cap acció ni han sol·licitat tan sols entrevistar-se amb ningú de Govern, però sí que tenen intenció d’anar a la propera cita que se’ls convoqui, admetent indirectament, que no han anat a les últimes.
De fet, Casal reprèn els arguments donats des del primer dia. L’heliport nacional a Pal “té una petjada al voltant d’aquell territori”, però si es mira en la globalitat del bosc de Pal “és una part molt petit d’aquell hàbitat”. A més, recorda, és una zona que ja està explotada per un domini esquiable i per tant, “no cal voler-hi posar un excés de protecció”. El que cal, diu, és garantir que les actuacions que s’hi facin, “es facin en un bon moment perquè l’impacte mediambiental sigui el menor” i es tingui en compte la integració de l’equipament en el paisatge. I això considera que s’ha fet.
L’heliport ha estat subjecte a un estudi d’impacte ambiental i a vegades, l’administració ha demanat a la concessionària “torbar un encaix o millorar algun aspecte que havien previst”, i sempre s’ha pogut dur a terme. És més, garanteix que si no es complís amb el que toca, “s’hauria emès un informe desfavorable, com ja s’ha fet en algun cas”.
COMPATIBILITAT
Ara bé, el titular de Medi Ambient apunta que també cal entendre que en un país de muntanya “qualsevol actuació que fem té un impacte ambiental”. Per tant, cal ser capaços de posar la qüestió en una balança i trobar la manera de “conjugar” l’impacte ambiental que tenen aquestes actuacions, “o si l’impacte és assumible”, i “la necessitat de tenir unes infraestructures com a país”. Per tant, “cal trobar l’encaix “sempre i quan sigui al lloc adequat”.
En aquest sentit Casal defensa “protegir allò que realment és d’interès protegir”, perquè si s’opta per protegir-ho tot “estem fent un flac favor a allò que realment necessitem, imperiosament, protegir”. El motiu? “Traslladem el missatge que tot està al mateix nivell i no tot ho està”, afirma el ministre, exposant que hi ha llocs que ja estan protegits, altres que caldrà protegir de cara al futur perquè “són molt vulnerables, tenen un equilibri ecosistèmic molt dèbil i amb el canvi climàtic són el que haurem de primar”.
Casal, no avança encara de quines zones exactes parla. Es tracta, això sí, de terrenys públics i per tant, s’està treballant amb els comuns per veure com protegir el territori, ja sigui a través de la designació de parc natural parroquial o nacional.
El que és evident és que aquesta protecció tindrà afectació en les activitats que s’hi poden fer: “en alguns territoris potser haurem de potenciar la ramaderia per mantenir els ecosistemes, potser caldrà repoblar rius o llacs i llistar les activitats que s’hi podran fer”. Tot plegat amb l’horitzó que el 2030 es pugui arribar a tenir el 30% del territori protegit.