Durant el 2024 a Fontaneda s’han capturat 601 individus, mentre que el 2023 se n’havien capturat 427. Tot i així, no s’ha arribat a superar el pic de més de 80 exemplars setmanal que sí que es va detectar l’any passat. Per tant, des de l’AR+I es conclou que la pujada ha estat “poc notòria”.
En el cas d’Enclar, les dades es mantenen pràcticament iguals. Amb 130 exemplars anuals aquest 2024 la xifra és “lleugerament” inferior a la del 2023 i les captures setmanals tampoc superen les de l’any anterior. En general, però, ni a Fontaneda ni a Enclar s’ha detectat afectació als boixos que s’han controlat.
Pel que fa a la fenologia de l’espècie ha anat variant d’un any a l’altre, però els investigadors conclouen que hi ha un primera generació amb un pic entre els mesos de juny i juliol, i una segona generació amb el pic a la tardor (setembre-octubre).
L’informe de l’AR+I també compara la situació d’Andorra amb la invasió de papallona del boix que es dona a Catalunya. El 2023 hi havia 20 comarques catalanes afectades, però l’afectació ha evitat l’Alt Pirineu i Andorra. El cos d’agents rurals català ha detectat que del total d’observacions realitzades, el 32% de peus corresponien a boix mort, però el 55% tenien rebrots (29% a tronc i branques, 17% només a tronc i 9% només a la soca) i només un 13% no rebroten després d’un atac sever anys anteriors. Segons un estudi fet el 2021 els factors ecològics que tenen incidència en l’afectació inclouen el gradient altitudinal, de manera que a les boixedes de cotes baixes tenien una defoliació severa arribant a la mortalitat, mentre que per sobre del 1.000 metres han tingut una supervivència major amb un pronòstic de recuperació i de poca pressió de la papallona.
També hi influeix la situació del vessant, a l’obaga més afectació i a la solana, menys, i la coberta forestal: les boixedes de sotabosc tenen major afectació i les de zones de matollar, descobertes, menys.
En aquest sentit, els investigadors apunten que el fet que Andorra es trobi en un territori lateral de la invasió catalana, que el territori està en altituds que habitualment superen els 1.000 metres, lluny de la costa i amb contrastos tèrmics diaris habitualment alts, “fa que sigui difícil preveure quin serà el futur de la invasió”. Segurament, “factors climàtics” podran arribar a ser “molt determinants” per modular el cicle de la papallona al Principat, però en tot cas es preveu que hagi d’augment el seu volum, sobretot a cotes baixes, en els propers anys.
Els investigadors de l’AR+I, però, assenyalen que no s’arribarà a tenir “una afectació extrema”, però sí que es veurà un augment de la incidència encara que no sigui gaire percebuda per la població general. Tot i que se seguirà analitzant, no esperen una afectació gaire alta a les valls per sobre de 1.200 metres.