El text que havia tramès Govern a la cambra parlamentària establia la “prohibició de caçar sota la influència de begudes alcohòliques i drogues tòxiques o substàncies que alterin la capacitat d’obrar” i remarcava que la taxa “no pot ser superior a 0,5 g/l de sang”. A la vegada, també es modificava el Codi Penal via la disposició final primera per incloure dins de la consideració del delicte d’ús temerari d’arma de foc el fet de fer-la servir havent begut o havent pres drogues. En les seves esmenes, Concòrdia i Andorra Endavant volien canviar la llei per incrementar aquest límit. El volien fixar en 0,8, equiparant-lo d’aquesta forma a la conducció.
El text definitiu incorpora fins a tres representants de l’Associació de Pagesos i Ramaders i el director del departament d’Agricultura a la comissió de seguiment i que hi haurà una convocatòria mínima anual per obtenir la llicència o recuperar-la si s’ha estat prèviament inhabilitat
La proposta, però, no ha estat acceptada. El text definitiu manté aquest canvi i, finalment, segons han explicat a Altaveu fonts de Concòrdia, s’ha acabat acceptant aquesta situació, tot indicant que “els arguments de la majoria i Govern ens han convençut”. En canvi, no passa el mateix amb Andorra Endavant. El conseller general d’aquesta formació, Marcos Monteagudo, ha presentat una reserva d’esmena que pretén que el tema es debati al ple del Consell, prèviament a la votació de la llei.
En l’escrit, el parlamentari recorda que el canvi es demana des de la Federació Andorrana de Caça i Pesca i lamenten que “la resta de grups parlamentaris han cedit davant les pressions rebudes per part del Govern, qui roman inalterable en l’escolta activa del col·lectiu referenciat”. En aquest sentit, també apunta que a Espanya sí que s’homogeneïtza el grau d’alcoholèmia amb el que preveu el Codi de Circulació. Ara bé, veient com ha quedat la votació, queda clar que serà complicat que hi hagi cap canvi el dia 19.
Si res canvia, doncs, ser controlat caçant amb una taxa de 0,5 grams per litre de sang o superior serà considerat delicte. El càstig podrà ser de fins a un any de presó o d’arrest, amb més de la retirada del permís d’armes durant un màxim de tres anys i de multes entre 300 i 3.000 euros. La negativa a sotmetre’s a una prova d’alcoholèmia o tòxics tindrà el mateix càstig.
Més enllà d’això, les fonts consultades apunten a un elevat consens en la llei. De fet, hi ha moltes esmenes que s’han acabat negociant i incorporant. Entre aquestes, les que fan referència a la composició de la comissió de seguiment de la caça. Així, s’ha acceptat que hi entri el director del departament d’Agricultura i que també s’incrementin el nombre de representants de l’Associació de Pagesos i Ramaders. Inicialment, es preveia només un i finalment en seran tres. Des del PS també s’ha aconseguit que la llei enunciï de forma clara quines són les principals funcions i objectius d’aquest òrgan. Entre aquestes, l’anàlisi i seguiment dels plans de gestió, la possibilitat de presentar propostes de millora sobre la normativa o l’avaluació dels paràmetres de cada temporada cinegètica.
Una altra modificació ha estat la que fa referència al termini de prescripció de les infraccions. S’acaba escurçant. Inicialment, es preveia que ho fessin al cap de dos anys, als tres i als cinc, en funció de si eren lleus, greus o molt greus. Ara, ho faran en un, dos i tres anys respectivament. No es toca, en canvi, la prescripció de les sancions. El text final també estableix que Govern haurà de fer, com a mínim, una convocatòria anual per obtenir noves llicències de caça o bé recuperar-la si s’ha estat inhabilitat. També s’especifica que els menors podran caçar acompanyats, però únicament a partir dels setze anys, no abans, quan el redactat original parlava únicament de “menors” sense establir cap límit inferior d’edat.