Amb l’aprovació del text, que serà publicat aquest dimecres al BOPA es compleix una reivindicació de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA), on la inquietud, no ha amagat el seu president, Xavier Coma, ha crescut arran de les darreres constatacions de la presència d’ossos al Principat. Per ara, sense cap dany causat. Però es té clar que és una possibilitat real. I, per tant, d’aquí el reglament. “Tant de bon no l’haguem de fer servir, però, si cal, ara tenim un instrument jurídic que ens permetrà compensar”, ha indicat Casal.
La normativa ha estat ben rebuda per l’APRA. I és que, defensa el ministre, proposa unes indemnitzacions “justes i raonables” però, al mateix temps, “assumibles per a l’administració”. Uns preus que, s’ha afirmat, “van més enllà del que fan els territoris veïns perquè la idea és permetre la reposició dels animals morts i mantenir la productivitat de les explotacions i la nostra cabana ramadera, que genera un producte clau com és la carn d’Andorra”. També ha garantit que, si toca, a l’hora de pagar “ens comprometem a fer-ho amb la màxima celeritat possible”.
El text estableix el mecanisme que caldrà seguir en cas d’atac d’un animal protegit per comprovar que, efectivament, els danys -siguin amb cabana ferida o morta sigui amb destrosses a les explotacions- han estat provocats per una altra espècie. I aquí és on hi haurà una col·laboració estreta amb l’APRA, a través del fons de compensació de bestiar que té contractada l’entitat. Així, un cop es rebi un avís, agents de l’administració i el pèrit de l’asseguradora -i si el ramader afectat així ho vol, un de propi- aniran conjuntament al lloc dels fets i faran els seus informes. En cas d’acceptar que, efectivament, hi ha dret a indemnització, aquesta tindrà una base que segueix els barems del fons, però amb un factor multiplicador: 2,5 per a bovins i equins i 3 per a ovins i cabrits. Per exemple, en el cas d’una vaca bruna d’entre dos i sis anys, això suposaria 3.731,84 euros. Per a una ovella d’entre un i sis anys, 270.
A aquesta quantitat, però, se sumarien altres conceptes. Per exemple, es mantindria el pagament de la subvenció per animal que hauria percebut el ramader si l’animal seguís viu fins al 30 de novembre següent. També es preveu una compensació en cas que la víctima estigués esperant descendència o el cost del trasllat del cos.
Medi Ambient també es planteja subvencionar més dispositius de control via GPS per al bestiar a canvi de poder accedir a les dades, iniciativa que es valora positivament des de l’APRA: “ens permetrien tenir informació fiable i, si hi ha un atac, serà més fàcil trobar animals morts o extraviats”
Amb l’aprovació del text, que serà publicat aquest dimecres al BOPA es compleix una reivindicació de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA), on la inquietud, no ha amagat el seu president, Xavier Coma, ha crescut arran de les darreres constatacions de la presència d’ossos al Principat. Per ara, sense cap dany causat. Però es té clar que és una possibilitat real. I, per tant, d’aquí el reglament. “Tant de bon no l’haguem de fer servir, però, si cal, ara tenim un instrument jurídic que ens permetrà compensar”, ha indicat Casal.
La normativa ha estat ben rebuda per l’APRA. I és que, defensa el ministre, proposa unes indemnitzacions “justes i raonables” però, al mateix temps, “assumibles per a l’administració”. Uns preus que, s’ha afirmat, “van més enllà del que fan els territoris veïns perquè la idea és permetre la reposició dels animals morts i mantenir la productivitat de les explotacions i la nostra cabana ramadera, que genera un producte clau com és la carn d’Andorra”. També ha garantit que, si toca, a l’hora de pagar “ens comprometem a fer-ho amb la màxima celeritat possible”.
El text estableix el mecanisme que caldrà seguir en cas d’atac d’un animal protegit per comprovar que, efectivament, els danys -siguin amb cabana ferida o morta sigui amb destrosses a les explotacions- han estat provocats per una altra espècie. I aquí és on hi haurà una col·laboració estreta amb l’APRA, a través del fons de compensació de bestiar que té contractada l’entitat. Així, un cop es rebi un avís, agents de l’administració i el pèrit de l’asseguradora -i si el ramader afectat així ho vol, un de propi- aniran conjuntament al lloc dels fets i faran els seus informes. En cas d’acceptar que, efectivament, hi ha dret a indemnització, aquesta tindrà una base que segueix els barems del fons, però amb un factor multiplicador: 2,5 per a bovins i equins i 3 per a ovins i cabrits. Per exemple, en el cas d’una vaca bruna d’entre dos i sis anys, això suposaria 3.731,84 euros. Per a una ovella d’entre un i sis anys, 270.
A aquesta quantitat, però, se sumarien altres conceptes. Per exemple, es mantindria el pagament de la subvenció per animal que hauria percebut el ramader si l’animal seguís viu fins al 30 de novembre següent. També es preveu una compensació en cas que la víctima estigués esperant descendència o el cost del trasllat del cos.
El text també preveu què passaria en cas que l’animal sobrevisqui a l’atac, però quedi ferit. La compensació base, en aquest cas, seria inferior (1,5 per a bovins i equins i 2 per a ovins i cabrits). Per tant, amb els mateixos exemples abans mencionats això suposaria 750 euros i 180 respectivament. Ara bé, aquí s’afegeixen altres conceptes, com ara el trasllat a la clínica veterinària, el cost de l’atenció i dels medicaments o el de l’alimentació durant el temps que l’exemplar afectat no pugui pasturar a la natura i, per tant, se l’hagi d’estabular. A banda, si acaba morint en els 90 dies següents, la indemnització final acabaria sent la que es dona per animal difunt.
El reglament també preveu que les víctimes d’un atac puguin ser conills, gallines o altres espècies d’aviram. En aquest cas, es reposarà segons el que marqui la factura i també Govern assumirà el cost de retirada dels cadàvers. Per a una arna d’abelles malmesa, es pagaran 400 euros i 1.800 si l’animal mort és un gos de treball o de maneig del bestiar. Pel que fa als béns materials, el propietari de l’explotació haurà d’acreditar els danys amb factures.
El ministre ha explicat que el reglament té cobertura pressupostària. Més concretament, una partida de 3.000 euros que, però, té la consideració d’ampliable. Per tant, si cal es pot incrementar la dotació. Ja de cara a l’any vinent, “es farà una extrapolació”, però Casal ha garantit que “no ens podem quedar mai curts”.
Per la seva banda, Coma ha deixat clar que “no estem a favor de la reintroducció d’aquestes espècies”, però s’ha resignat acceptant que, ara, “hi cal conviure”. En aquest sentit, ha avisat que hi ha “una preocupació elevada”, ja que “les condicions de treball poden acabar sent estressants si acabem patint, esperem que no, un nombre elevat d’atac”. Això sí, ha reconegut que el reglament “ens tranquil·litza”, tot i que hi ha detalls que encara caldrà treballar.
És el cas de la possibilitat que Govern assumeixi el cost de més collars de localització amb GPS per tenir més controlat el bestiar. A canvi, l’executiu podria tenir accés a les dades que es generessin. “Són importants perquè ramaders i administració poden tenir informació fiable i si hi ha un atac és més fàcil trobar cadàvers o animals extraviats. A banda, també pot donar indicis de si hi ha conductes inhabituals en el bestiar, que poden ser símptomes de presència d’alguna espècie depredadora”, ha comentat Coma.