Concretament, la inversió més important, de 7.034.853,06 euros, s’ha destinat a actuacions contra caiguda de blocs rocosos. En aquest cas, en destaquen especialment els 1,8 milions invertits a Andorra la Vella i associats a la zona de la Solana, on els darrers deu anys s’han acabat els treballs de protecció que l’executiu ha considerat prioritaris i que ha efectuat a càrrec seu, remarca la resposta. En aquest sentit, es detalla que a partir d’ara en aquesta zona “només s’hi preveuen actuacions de control i reposició dels elements instal·lats”.
De fet, la capital és qui s’emporta la partida de diners més important, gairebé 6 milions d’euros, degut a les inversions hidràuliques, que pugen a 4,15 milions.
Precisament, la partida d’inversions hidràuliques en general és la segona més important, amb més de 6,5 milions.
Des del Govern també es posen en valor les inversions d’estabilització directa/talussos per reduir el risc per als usuaris de les carreteres generals (instal·lació de malles, tirants d’ancoratges, estabilització puntual d’algun bloc). En aquest cas, les actuacions que s’han fet al llarg de les carreteres generals suposen 2,72 milions.
D’altra banda, la següent inversió més voluminosa és l’associada a les allaus a Ordino (1,9 milions), ja que s’han enllestit els treballs de protecció d’allaus al baser dels Corbs, entre el Serrat i el pont de Castellà, a la CG-3, entre altres actuacions.
Finalment, s’assenyala que en el cas, per exemple, d’Escaldes-Engordany, és la parròquia amb menys inversió associada a riscos els darrers deu anys, bàsicament perquè les grans actuacions i especialment les de tipologia hidràulica, es van fer en dècades anteriors. A més, presenta pocs riscos tant de caiguda de rocs com de talussos.
Quant a les actuacions que es duen a terme, des del Govern s’assenyala que es mira de mantenir “el nivell de risc en una franja acceptable, malgrat que els pressupostos són finits i les competències de l’executiu són cada vegada més”.
ACTUALITZACIÓ
D’altra banda, des del ministeri de Territori i Urbanisme s’indica que no es preveu “una actualització integral, ni a curt ni a mitjà termini, de la zonificació del terreny segons la seva problemàtica geològica-geotècnica” similar a la que es va aprovar el 2016, ja que l’estratègia que se segueix està centrada en la fase d’implementació d’instrumentació per al seguiment i el control dels moviments sobre vessant afectats per grans esllavissaments i en l’elaboració de projectes de protecció per a corrents d’arrossegalls i caigudes de blocs rocosos en carreteres generals.
Sí que es preveu, en canvi, licitar obres per fer front a la problemàtica de corrent d’arrossegalls als rius d’Aixirivall, com a segona actuació després de la del riu Escobet. De cara al 2025 es vol estabilitzar la part alta dels Fontanals del Pui perquè cap avall hi discorre el vial de la desviació, o la segona fase del riu del Cardemeller.
BONAVISTA
En la pregunta referida específicament a l’esllavissada a la canal de Bonavista, el Govern constata que va posar en relleu una “realitat ineludible: els riscos naturals en zones de muntanya són una part inherent del seu entorn geològic” i malgrat que calen esforços per prevenir-los, “el risc zero no existeix”.
El Govern ha previst licitar obres per fer front a la problemàtica de corrent d’arrossegalls als rius d’Aixirivall,
La resposta detalla que en aquella ocasió es van mobilitzar uns 450 metres cúbics de blocs rocosos i que es van activar els protocols d’emergència previstos i es fan fer inspeccions tant a peu com amb drons a la zona afectada. Així es va poder concloure que la zona de sortida estava “sanejada” i que no hi havia altres blocs que es poguessin desprendre de forma imminent, i remarquen els rocs caiguts es van aturar majoritàriament en àrees catalogades com a zones de perillositat alta i zones que es troben al límit entre perillositat alta i mitjana.
En aquest cas s’explica que la zona de perillositat alta no té proteccions perquè “no està catalogada com a urbanitzable” i no hi ha edificacions destinades a habitatge. Tot i així, es preveu mantenir el seguiment que ja es fa amb un vol d’helicòpter anual i en el cas de l’àrea de sortida de l’última esllavissada, s’hi dedicarà “una atenció especial” per determinar-ne l’evolució a mitjà o llarg termini.
De fet, en aquesta zona, a més del vol es redacta un report especial per a cada esdeveniment (aquesta vegada també s’ha lliurat un informe tècnic al comú elaborat pel Govern), i hi ha monitoratge amb un làser escàner terrestre (primera lectura 2011/2012 i la segona 2017/2028).