Aquesta apreciació es troba en la resposta donada pel ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, davant una pregunta feta pel conseller general socialdemòcrata Pere Baró arran de l’incident de fa un mes i mig. En aquesta resposta s’hi diu també que Les mesures de seguretat i medi ambient incloses en el Pla de dimensionament i obsolescència de Ctrasa estaran implementades durant l’any que ve. I la resta d’actuacions que es preveuen en aquell pla, que està concebut per aplicar entre el 2022 i 2035, s’aniran efectuant en els següents exercicis.
L’incident ocorregut el 28 d’agost va ser “la perforació d’un dels tubs de l’intercanviador de la caldera de Ctrasa, que va provocar la sortida de vapor d’aigua a alta pressió. Aquest fet va generar una emissió de vapor molt visible, però no va ocasionar cap explosió ni va afectar la resta de la infraestructura”. Segons explica Casal en la seva resposta, “la perforació en el tub és fruit d’un desgast prematur del material”, que s’analitzarà amb més detall durant una aturada tècnica de la planta. Ctrasa se sotmet “a una revisió i manteniment anuals exhaustius, que permeten garantir el bon estat de la infraestructura i prevenir incidents de magnitud important. L’incident d’aquest 28 d’agost, malgrat ser molt visible, només va tenir l’impacte de l’aturada de la planta durant tres dies”.
“En el cas de Ctrasa es va detectar, l’any 2016, una fuita similar. En aquella ocasió, la perforació va ser més petita i es va poder detectar pel consum d’aigua de la planta, amb la qual cosa hi va haver temps d’aturar la planta i reparar-la”, explica el ministre de Medi Ambient en una resposta parlamentària al conseller general sociademòcrata Pere Baró
Com s’ha dit, aquests incidents no són inusuals. “En el cas de Ctrasa es va detectar, l’any 2016, una fuita similar. En aquella ocasió, la perforació va ser més petita i es va poder detectar pel consum d’aigua de la planta, amb la qual cosa hi va haver temps d’aturar la planta i reparar-la”. En general, la instal·lació “està permanentment supervisada, amb punts de mesura i elements de supervisió que actuen automàticament o que emeten alarmes a personal d’operació que hi és present les 24 hores”.
A l’agost, “en el moment de l’incident, la planta de valorització va entrar automàticament en aturada d’emergència i es van aturar tots els equipaments per garantir la posada en seguretat de la instal·lació”. L’incident del 2016 “no va requerir un canvi en les mesures aplicades, sinó que es va continuar fent el manteniment i els controls, que han demostrat ser efectius al llarg dels anys, amb un nombre molt reduït d’incidents”. Amb incidents o sense, “les mesures que s’apliquen són el manteniment periòdic, que permet revisar l’estat de tota la planta i la maquinària, i en aquest cas la revisió dels tubs de l’intercanviador, que ja es feia”.
En relació amb el manteniment dels tubs de la caldera, “es duu a terme cada any un exhaustiu control de gruixos que permet analitzar quin és l’estat dels tubs i poder preveure els manteniments preventius necessaris”. Responent a l’interès del parlamentari socialdemòcrata, el titular de Medi Ambient respon sobre les millores fetes o que s’han de fer a la planta incineradora. Així, “les inversions en la millora de les instal·lacions del centre de valorització de residus han permès fer en els darrers mesos algunes millores en l’àmbit de la seguretat i l’eficiència mediambiental de la infraestructura”.
Algunes de les millores que s’han dut a terme han estat: la detecció i extinció d’incendis automàtica amb gas a la sala de quadres elèctrics (TGBT); la detecció i extinció d’incendis automàtica amb gas a la sala de la central hidràulica principal; la substitució dels actuals analitzadors de gasos redundants (en execució actualment, durant la parada tècnica); i la instal·lació de càmeres termogràfiques a la fossa de residus i al centre de transferència, que és on s’acumulen els residus, i que estan directament comunicades amb la centraleta d’alarmes contra incendis.
Les inversions previstes en el marc del pla de dimensionament i obsolescència del Centre de Tractament de Residus estan destinades principalment a la millora de l’eficiència energètica, la seguretat i l’eficiència mediambiental de la planta i l’adaptació als objectius en matèria d’economia circular. N’hi ha de ben variades, però “de totes les actuacions previstes en el pla, les corresponents a la seguretat i el medi ambient estan molt avançades, i la previsió és finalitzar-ne la totalitat durant l’any 2024”, segons assegura Casal. Les altres actuacions, que no tenen un impacte en la seguretat ni el medi ambient, sinó en l’eficiència de la planta, estan previstes per als anys vinents en funció dels projectes específics que s’elaborin a mesura que evolucioni la planta.
Comentaris