Iriarte estarà acompanyat de Manel Prior com a secretari, Remei Silvente a la tresoreria i dues vocals: Maria Nicolàs i Meritxell González. És un equip de cinc que, justament, són les cinc persones juntament amb la presidenta sortint, Patrícia Bragança, han constituït les dues assemblees convocades per aquest dimarts. Una d’ordinària i una d’extraordinària. Amb tot, hi ha uns 230 socis a corrent de pagament, en principi. Una de les primeres coses que vol fer el retornar president és contactar amb l’associat i demanar-los, justament, si volen seguir o no i en quines condicions. Iriarte ho té clar: “Deixar perdre Apapma seria una pèrdua per a la societat civil i una gran pèrdua per al país.” Però també es vol valorar molt bé en quines actuacions s’intervé i en quines no: “Apapma no està per perdre el temps. A nosaltres no ens sobra ni la gent ni el temps”, explica el renovat president.
“Vaig acabar molt fart pel volum de coses que calia fer i perquè hi ha tècnics molt brillants, però també n’hi ha, de tècnics i de polítics, molt incompetents. Estava molt cansat”
Carles Iriarte ha assegurat que es continuarà tirant endavant allò que s’estava fent dels darrers temps -com el seguiment a les obres de l’heliport- i es revisaran qüestions que “encara són de la meva presidència”, com la querella pel sobrecost de les obres de construcció del forn incinerador, la instrucció de la qual està encallada a la Batllia. La nova junta valorarà què cal fer amb aquesta actuació per, si escau, impulsar-la. O que siguin els tribunals els que es vegin obligats a tramitar-la, a tancar la investigació.
En fi, que Iriarte vol calibrar bé cada pas a fer perquè en l’etapa anterior -va estar vint anys en juntes i com a mínim una dècada a la presidència- no es voldria tornar a cremar. Però sap que l’acció d’una organització com a Apapma és necessària en un país com Andorra però en un país com Andorra la seva acció no és senzilla de dur a terme, d’aquí que hi hagi molts suports que ho fan des de l’anonimat. Ho exemplificava el designat president explicant que en funció de la temàtica es consultaran experts que alhora són socis. “Si és un problema d’enginyeria, consultarem amb un soci que sigui enginyer però que no voldrà sortir a la pal·lestra per no tenir repercussions laborals”, esmentava.
“Valorarem la capacitat de gent que tenim i la capacitat de fer coses. Valoraren si val la pena participar, per exemple, en certes comissions o no val la pena”
“Vaig acabar molt fart pel volum de coses que calia fer i perquè hi ha tècnics molt brillants, però també n’hi ha, de tècnics i de polítics, molt incompetents. Estava molt cansat”, però tampoc volia deixar perdre l’entitat, encara que ara, s’ha apuntat ja, “mirarem on som i fins on podem arribar”. “Valorarem la capacitat de gent que tenim i la capacitat de fer coses. Valoraren si val la pena participar, per exemple, en certes comissions o no val la pena.” I citava la del forn incinerador, la d’energia, la de residus… Recorda que la majoria són consultives i no vinculants i que la majoria de persones que acaben acudint a aquestes reunions, estan retribuïdes per fer-ho mentre els representants d’una organització com Apapma han de fer festa de la feina i anar a perdre el temps perquè no siguin tinguts en compte. I, per aquí, Iriarte té clar que no vol passar ell ni fer passar com integrant de la junta.
I l’altra qüestió en què s’incidirà serà en la delegació de tasques. “Si ens ve, si ens arriba una qüestió referida a gats, doncs ja hi ha Laika que se n’ocupa. I si és de gossos, tenim a GoSOS. I altres col·lectius”, ha exposat gràficament Carles Iriarte mentre la presidenta sortint, Patrícia Bragança, amb el suport d’altres integrants de la junta, acabava de repassar les tasques pendents i l’actualització del llistat de socis. Apapma pretén tornar a pujar el tren. Si el tren no s’ha escapat ja.
Comentaris (2)