Ni el 2022, ni el 2023 ni tampoc el 2024. La candidatura per declarar Andorra país Reserva de la Biosfera encara no arriba a bon port. El projecte, que va iniciar-se en plena pandèmia amb Jordi Gallardo com a ministre impulsar, el va heretar posteriorment l’actual ministre de Medi Ambient, Guillem Casal. Si bé altres comuns inicialment havien mostrat algunes reticències -l’últim amb qui es van llimar diferències referents a la zonificació va ser Encamp- només Escaldes ha mantingut la postura de no apostar, encara, per aquesta distinció. No hi estan en contra, asseguren des de la corporació, però consideren que l’acció del Govern era “prematura” i no veuen problema a esperar un any més per aclarir tot allò que no els convenç. La resta de corporacions, incloses les que han canviat de color polític, hi mantenen el suport. Tot i que des de Sant Julià s’admet que hi ha documentació que no s’ha entregat perquè tenen manca de personal al departament de Medi Ambient.
Fa mesos que la corporació liderada per Rosa Gili ha mostrat obertament dubtes. Va ser clara, després que el cap de Govern, Xavier Espot, demanés en públic que els lliurés la documentació que faltava, que la seva prioritat era el Madriu, i precisament, l’encaix amb la vall declarada Patrimoni de la Humanitat era un dels neguits.
Des que el projecte va caure en mans de Casal, fonts governamentals han exposat que aquest ha mantingut diverses trobades amb el comú escaldenc per intentar trobar una sortida, l’última després de la festivitat de Meritxell. Un dels dubtes que se li van expressar inicialment per part del comú era sobre la zonificació. Cal tenir present que perquè una reserva de la biosfera pugui ser implementada es requereix una estructura territorial dividida en tres zones: nucli (espais naturals amb ecosistemes singulars protegits jurídicament, que inclouria els parcs naturals de Sorteny, Comapedrosa i la vall del Madriu), zona tampó (envolta el nucli i s’hi desenvolupen activitats ecològicament sostenible, com les pràctiques ramaderes, l’educació ambiental o el turisme ecològic i inclouria els boscos i les pastures públiques de comuns i quarts) i zona de transició (zones urbanes i rurals així com terrenys de titularitat privada i s’ajusta al que estableix la llei del sòl).
El repartiment previst, però, no acaba de convèncer el comú i malgrat que des del Govern se’ls fa arribar un parell de propostes, no assoleixen acord. Tampoc amb el model d’òrgan de governança, l’altre gran dubte expressat pel comú. Després de l’experiència amb la comissió de gestió de la vall del Madriu, que no ha acabat de funcionar i s’han generat dubtes sobre les competències que es té, no es vol que hi hagi un segon cas similar. Des del comú s’entenia que hi havia una mena de desdoblament de recursos sense deixar clara les competències ni tampoc quin era l’encaix, per exemple, amb la comissió de gestió del Madriu. “Van en paral·lel, una té competències sobre l’altra?”, es pregunten des de l’administració local. Per tant, per què no esperar un any més i “definir clarament per què es vol ser Reserva de la Biosfera, com ha de ser l’organisme de governança, qui en formarà part i evitar crear coses per crear-les”.
Des del Govern, però es considera que la proposta de model de governança era prou clara, de fet, les fonts consultades afirmen que primer se’n va presentar una de molt detallada, que es va fer més genèrica, precisament a petició del comú d’Escaldes. Tot i els canvis, però, la resposta ha tornat a ser no.
El Govern hauria tingut l’opció de presentar la candidatura deixant Escaldes fora, però es perdia la condició de candidatura nacional. Tampoc es va creure oportú ni correcte institucionalment, zonificar el territori, sense tenir en compte la valoració del comú, i tirar endavant però sense la carta de suport per part de la corporació.
Des de Medi Ambient es considera que esdevenir país Reserva de la Biosfera lliga perfectament amb l’estratègia d’assolir que el 2030 un 30% del territori sigui espai protegit, per tant, no es descarta la proposta. I menys en un moment en què tothom parla de sostenibilitat i de tenir cura del medi ambient, cosa que fa que es vegi l’acció com un compromís clar amb aquest posicionament. De fet, hi ha la sensació que a Escaldes estan una mica més convençuts que uns mesos enrere i per tant, es tornarà a parlar amb l’AR+I per avaluar què fer, però la idea seria presentar candidatura el 2025 (només es pot fer un cop l’any i en unes dates concretes del mes de setembre). El convenciment és que assolint la distinció “hi tenim més a guanyar” que no pas obligacions que restin.