Els llacs pirinencs són especialment sensibles als canvis mediambientals perquè reben una part important de la seva aigua del desglaç de la neu i de les glaceres, que estan desapareixent ràpidament a la regió. Els llacs són reservoris naturals crucials que emmagatzemen i alliberen gradualment aigua per als ecosistemes riu avall, incloent-hi l’agricultura i el consum humà.
“Malgrat el seu paper crucial, desconeixem molt sobre la vida microscòpica, i els ecosistemes aquàtics en llacs remots de gran altitud han estat particularment poc estudiats”, afirma Benisty
“Els microorganismes són les formes de vida més abundants i esteses a la Terra, abastant una diversitat sense precedents. Malgrat el seu paper crucial, desconeixem molt sobre la vida microscòpica, i els ecosistemes aquàtics en llacs remots de gran altitud han estat particularment poc estudiats. Volem descriure aquest món invisible amb noves tecnologies d’ADN per comprendre com els canvis ambientals ràpids afecten les comunitats microbianes a nivell global. Les nostres dades donaran suport a un marc científic per a futurs esforços de conservació i decisions polítiques”, explica la doctora Hannah Benisty, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG).
Benisty és la coordinadora de PyriSentinel, un nou projecte de tres anys finançat per la Unió Europea i coordinat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona que abordarà la falta de coneixement sobre aquests microorganismes.
L’equip científic, en què també participen experts del Centre de Recerca en Aplicacions Ecològiques i Forestals (CREAF), Andorra Recerca + Innovació (ARI) i el Centre National de la Recherche Scientifique (SETE-CNRS), crearà un “àlbum de fotos familiar” del món invisible dels llacs pirinencs. El projecte ha començat formalment aquest dimarts, en un acte a Ordino.
L’equip científic comptarà amb el suport de diferents autoritats de parcs nacionals i ciutadans voluntaris per ajudar amb els seus esforços. Junts, els grups viatjaran i recolliran mostres d’aigua de més de 300 llacs pirinencs remots diferents aquest estiu, inclosos destins de difícil accés a gran altitud. Es donarà prioritat als llacs amb registres de dades a llarg termini, així com als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com la vall del Madriu-Perafita-Claror.
L’equip científic comptarà amb el suport de diferents autoritats de parcs nacionals i ciutadans voluntaris per ajudar amb els seus esforços
S’utilitzaran dispositius portàtils innovadors que poden seqüenciar l’ADN recollit de mostres tant al laboratori com directament sobre el terreny. Les dades es dipositaran en repositoris de dades disponibles públicament a mesura que es recopilen. Els organitzadors del projecte també desenvoluparan un programa de capacitació per als actors locals i regionals de la comunitat, com els administradors de parcs nacionals, per a què puguin utilitzar les eines per monitorar la diversitat de microorganismes a llarg termini.
“En aquesta col·laboració transfronterera, CRG, AR+I, CNRS-SETE i CREAF treballen junts de forma sinèrgica per biomonitoritzar i preservar el patrimoni compartit de la biosfera pirinenca. L’enfocament innovador, que combina eines genètiques per a la identificació de bioindicadors, subratlla la necessitat d’un seguiment i una protecció sòlida en aquesta regió que canvia ràpidament. L’esforç conjunt exemplifica el poder de la cooperació científica en la salvaguarda dels nostres ecosistemes aquàtics”, explica Vanesa Arroyo, gerent d’Andorra Recerca + Innovació.
PyriSentinel es finança a través d’un ajut d’1,6 milions d’euros de POCTEFA 2021-2027, una iniciativa dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional assignats per la Unió Europea amb l’objectiu d’enfortir el desenvolupament sostenible entre la regió dels Pirineus a Espanya, Andorra i França.
Comentaris