La renúncia a ‘The Cloud’ està passant factura, més que cap altra decisió, al projecte demòcrata. El desgast que ja fa mesos o més hi tot que està afectant el Govern s’ha disparat enormement arran de l’anunci de l’abandó del projecte bandera d’Andorra Telecom i l’executiu. Fins al punt que han sumit el cap de Govern, Toni Martí, en un profund debat. ¿Cal sostenir gaire més la legislatura o més val liquidar-la? El mandatari governamental no té gens clar haver de presentar-se al setembre a un debat d’orientació política del qual en pot sortir amb la cua entre les cames. Però sap que si no hi ha debat hi ha d’haver necessàriament eleccions. Si aquest fos l’escenari, la data més plausible és el 16 de desembre.
Martí, segons diverses fonts, es troba en una cruïlla de camins. Desfullant la margarida en relació al debat d’orientació política inicialment previst per al 17 i 18 de setembre. Encara que tant el cap de Govern com molts altres membres de Demòcrates per Andorra (DA) han mostrat sobradament un tarannà que els ha permès tirar endavant davant de qualsevol inconveniència, el monumental fracàs del projecte ‘The Cloud’ -encara que des d’Andorra Telecom al Govern passant per qualsevol integrant de la bancada taronja miren de minimitzar i, fins i tot, donar-ne una visió positiva- està tenint unes conseqüències molt negatives. Socialment se celebra l’aturada del projecte, però la befa cap als dirigents que durant més de dos anys han estat bastint la casa dels somnis en un edifici futurista és més que notable.
La possibilitat que el 16 de desembre hi pugui haver cita amb les urnes agafa força, però només son travesses; el màxim mandatari governamental està en plena ebullició
Amb un nivell de confiança i credibilitat molt tocada, Martí no voldria que el seu últim debat d’orientació es converteixi, com amenaça de ser-ho, en un festival en contra seva. I, a més a més, amb dades objectives irrebatibles. El cap de Govern no pot repetir. Per tant, el debat d’orientació no podria pas agafar dots de previsions de futur perquè Martí ja no és el futur. És present i, gairebé, passat. Per tant, li toca fer balanç. I amb el fiasco del ‘The Cloud’ com a rèdit últim i més destacat, no semblaria la millor targeta de presentació. El desànim regna, segons diverses fonts, en l’entorn demòcrata.
Martí es va comprometre a anunciar la data de les eleccions durant el debat d’orientació. Encara hi pot haver debat i anunci. I hi hauria marge perquè les eleccions fossin al desembre o més tard. Però sense debat, i aquest és l’interrogant, el maldecap sobre el qual dóna voltes ara el cap de Govern -allò de Grandvalira és una serpent d’estiu que queda molt bé de dir a tocar de la megaplataforma de Soldeu-, hi ha clara una cosa: les eleccions s’han de celebrar dins el que queda d’any sí o sí. I la data que més consens generaria seria el 16 de desembre. Tornant de vacances, Martí no hauria de dissoldre el Consell però gairebé.
Una part important del grup demòcrata exigeix fer durar la legislatura fins al final atès que encara hi ha molts textos a tràmit, molts dels quals compromisos electorals que tampoc es complirien
I aquesta és una altra patata calenta. Els membres taronges de Sindicatura -i d’altres parlamentaris també- volen allargar tan com puguin la legislatura. L’excusa és la molta feina legislativa que queda per fer. Molta d’ella, també, que ha de donar compliment a compromisos electorals. Per tant, de no allargar la legislatura fins al final, tampoc es podrien donar per completats els deures. El rerefons, però, és que uns quants dels actuals consellers o més que això de DA saben que no repetiran. I deixar la cadira i les prerrogatives que comporta no sempre és fàcil.
Martí pot optar per no celebrar finalment debat d’orientació i, sí o sí, haver de convocar eleccions per una data dins del que resta d’any. Pot optar per convocar els comicis també abans no acabi aquest 2018 i, alhora, afrontar el debat d’orientació. I pot fer el debat i deixar per a l’any que ve la cita amb les urnes. En aquest cas, les fonts consultades consideren que el febrer seria el més factible. La primera possibilitat requeia en el mes de març. Però fa de molt fer. De l’11 al 17 d’aquell mes se celebraran les finals de la Copa del Món d’Esquí a Soldeu i aquest fet hauria de condicionar moltes coses.
Sense candidat, encara
Les fonts consultades han assegurat que un altre dels grans problemes que té Martí i DA continua sent la manca de candidat. Que aparegués aquest dijous el titular de Finances, Jordi Cinca, descartant-se no s’ha posat gens bé en un ampli sector del partit. Ja se sap que en aquest país dir ‘no’ sovint vol dir voler dir ‘sí’. Però en aquesta ocasió sembla que no seria el cas i l’esmentat sector més molest ho hauria interpretat com un cop de porta a un abandonament en un moment crític. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, està apareixent públicament més que mai. Fins començar a col·lapsar, ja. És el principal actiu del partit i ell mateix s’està posant a prova mentre manté la negativa a acceptar el repte d’encapçalar el projecte.
Diverses fonts coincideixen en afirmar que sabedor que pot triar, Espot no té previst pronunciar-se fins al darrer moment. I que, més enllà del ‘no’ que mantindria des de fa temps per diverses raons, també hauria copsat un esgotament del projecte demòcrata que com més va més difícil veu de revertir. I mentre Vicenç Mateu, el síndic, no compta per a Toni Martí i Gilbert Saboya ja fa un temps que ha quedat apartat de la cursa electoral, guanyen enters la cònsol d’Andorra la Vella, una Conxita Marsol que ja ha declinat alguns oferiments recents i de qui es valora la seva capacitat per haver remogut -amb encerts i errors- la capital, i el ministre d’Educació, Eric Jover. Un home de partit al qual no li faria por llançar-se a l’arena electoral de primer ordre malgrat que sàpiga que no és cavall guanyador o, fins i tot, que pot arribar a perdre.