La gota que ha fet vessar el vas hauria estat el viatge que Gallardo va fer els darrers dies de febrer al Perú, convidat per un grup privat de comunicació d’aquell país. Entre d’altres, el ministre de Presidència i Economia es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors peruà, Gustavo Adolfo Meza-Cuadra. També va signar un conveni amb una universitat peruana de cinquè nivell, per dir alguna cosa. Difícilment cap ciutadà andorrà anirà a estudiar mai al Perú.
Tot plegat no s’ha posat gens bé en alguns sectors de DA, tant amb representació governamental com no. Mentre des de l’entorn liberal es defensa la intensa activitat institucional del seu president en nom de l’executiu i en la recerca suposadament de noves fonts econòmiques per al país, els sectors demòcrates enutjats retreuen a Gallardo un protagonisme excessiu a banda d’assumir atribucions que no li pertoquen.
Fonts governamentals han reconegut, tot i que sense fer sang i admetent que en general es treballa bé, que és cert que el ministre de Presidència actua en determinades vegades com un cap, almenys amb certes maneres de fer. I que això causa friccions en algunes ocasions, potser no tant en la primera línia però sí més enllà. Altres fonts han assegurat que Gallardo “s’ha aprofitat” de la suposada debilitat mostrada alguns cops pel cap de Govern.
I mentre algunes fonts, les més ‘tolerants’, mantenen que encara s’està en fase de rodatge i ple engranatge de les peces governamentals, altes consultats lamenten que el que està passant és que hi ha com “una mena de doble Govern” que quedaria reflectit també en la tria d’assessors i persones de confiança, que a priori hauria fet créixer, directament o indirectament, molt més la nòmina de persones alienes d’entrada a l’administració que, d’una manera o altra, s’hi han incorporat.
Comentaris (15)