El fet ja fa unes quantes setmanes que s’està debaten. Finalment, i abans de decidir, si escau, l’obertura d’un expedient disciplinari, la cúpula judicial ha demanat als inspectors que avaluïn el cas i hagi poder tenir elements més objectius per procedir. Més enllà de la qüestió ètica, segons les fonts, el principal cavall de batalla és que el batlle hauria pres part, encara que sigui parcialment, en la causa (o causes) que van acabar derivant en l’embargament dels habitatges, producte de la fallida d’un conegut empresari del país.
Amb anterioritat a la reforma judicial i les lleis relatives als embargaments i subhastes i la del saig, estava terminantment prohibit que un jutge pogués optar a adjudicar-se qualsevol bé procedent d’un comís judicial, fos de la naturalesa que fos. Una vegada introduïda la figura del saig i essent aquest qui dirigeix finalment els processos de subhasta, la situació hauria canviat. Però caldrà establir ara fins a quin límit. I dins mateix del col·lectiu judicial no es veuria gens bé que havent pres decisions, per col·laterals o poc rellevants que siguin, en relació a un afer que deriva en l’embargament d’uns béns, es pugui acabar participant de la subhasta d’aquests béns.
Les fonts judicials consultades han assegurat que allò estrany és que el saig que va participar en la subhasta no mostrés en el mateix moment la seva oposició a la presència del jurista. Altres fonts han assegurat que la fedatària corresponent sí que hauria advertit, almenys, la seva sorpresa. Però es donaria el cas, segons les fonts, que el batlle ja era resident en la mateixa promoció alguns dels habitatges de la qual es van posar a subhasta. Es tractaria de l’Era del Vermell, al carrer Doctor Palau de Sant Julià.
Les fonts consultades han assegurat que no es poden avançar esdeveniments i han recordat que digui el que digui l’informe encarregats als inspectors judicials, la decisió última sobre l’obertura d’un expedient disciplinari correspon estrictament al Consell Superior de la Justícia (CSJ). Els jutges del Principat (batlles i magistrats) es renoven automàticament amb l’actual legislació sempre que no hi hagi un element prou greu com per apartar-los de la carrera judicial. L’última reforma legal de la Llei qualificada de la Justícia ha aportat una mica més de solidesa. Però encara ser jutge no és de per vida.
El president del CSJ, Enric Casadevall, va tornar a posar de relleu aquest dilluns, durant l’acte de jura del càrrec renovat d’una fiscal adjunta i un batlle, que espera que en la primera modificació de la Constitució que s’acordi fer s’aprofiti per determinar que una vegada se superin les proves per accedir a la carrera judicial, la permanència sigui per sempre més, sense necessitat de renovació i, això sí, amb uns elements taxats que puguin dur a la despossessió del càrrec. Com ja va avançar ahir l’Altaveu, el CSJ es reuneix aquest dimecres per acordar, entre altres coses, la designació del magistrat català Albert Andrés Pereira com a president del Tribunal Superior. La qüestió del batlle i la subhasta encara no es preveu que sigui formalment tractada.