L’os del parc d’animals de Naturlandia que va ser abatut dimecres per evitar que pogués atacar els cuidadors que l’intentaven controlar després de descobrir-lo fora del tancat corresponent va rebre dos trets de rifle, segons fonts properes a la investigació. El primer d’ells ja hauria estat mortal. L’incident ocorregut a la Rabassa laurediana continua aixecant reaccions i els tècnics de Patrimoni Natural i els banders continuen el treball per aclarir del tot el succés i dictar les mesures necessàries per evitar que un fet com aquest pugui tornar a passar. El parc no es tornarà a obrir al públic, segurament, fins la setmana que ve.
Els trets que va rebre el plantígrad van ser mortals de necessitat i s’haurien realitzat des d’una distància màxima de trenta metres. El segon tret l’hauria disparat un dels cuidadors per assegurar-se que no hi hauria una reacció de l’animal i, alhora, per evitar-li patiments innecessaris. El protocol establert s’hauria complert com a mínim en gran part. Una altra cosa és determinar si realment pertocava dur-lo a terme. El vigilant que va disparar en veure que l’animal estava massa a prop d’un company seu i que es mostrava en una actitud de defensa agressiva a l’hora que no hi havia temps d’emplear l’arma anestèsica va intervenir amb un rifle de la seva propietat. D’aquí que l’arma li fos requisada malgrat que, en principi, tots els permisos estan degudament en regla.
Segons es desprèn de la investigació inicial, quan l’os va ser descobert fora del tancat en una zona propera a l’habitacle de veterinària del parc es va activar tot l’operatiu. S’haurien mobilitzat tots els efectius -actualment al parc només hi presten servei directe quatre tècnics inclòs el responsable. Tots quatre tenen permís vigent d'arma. El conservador que acabaria disparant va ser mobilitzat expressament i alertat que portés una arma de la seva propietat ja que no era evident que, per la posició del plantígrad, es pogués accedir a agafar les armes del parc: Naturlandia disposa, amb els corresponents permisos inclosos, d’un rifle anestèsic i un altre de foc.
La posició dels vigilants i la del plantígrad no feia evident que els operaris del parc poguessin accedir a les armes de Camprabassa; no hi hauria hagut ni el temps ni les circumstàncies adients per usar el rifle anestèsic
Mentre un dels conservadors, segons les fonts, l’agent cap de parc que, alhora, és qui hauria detectat la presència de l’os fora del recinte que li pertocava, va acudir a cercar l’arma anestèsica i a carregar-la degudament, un altre dels vigilants, de cop i volta, es va veure sorprès per la presència de l’animal, que havia quedat a tot just una trentena de metres i en actitud amenaçant. Davant aquest fet, un altre company, que el seguia a molt poca distància, advertint que hi podia haver risc humà i que l’arma anestèsica no arribava a temps i donada la situació probablement no es podria emplear -massa espai de temps hauria passat entre que l’animal s’adormís o pogués arribar fins a les immediacions d’on eren els conservadors- va optar per disparar foc.
L’animal abatut, un dels dos ossos nascuts fa un parell d’anys ja al parc, mascle de poc més de 140 quilos -els primers exemplars que es van dur a Naturlandia ja de ben adults pesen pràcticament el doble-, va aprofitar un forat fet al terra per un altre dels plantígrads, per poder col·locar-se degudament per dormir, i tot gratant una mica va salvar l’obstacle encara que estigués electrificat. No es descarta, però, que l'animal també s'aprofités del mal estat de la tanca en algun punt, un fet que ja s'havia comunicat però que per la manca de recursos no s'hauria pogut resoldre. L'os, una vegada fora del seu recinte habitual va donar mort, d’una urpada, a una ovella, a qui hauria mossegat molt parcialment. En la seva fugida hauria passat pel tancat de les daines, sense cometre en principi cap anomalia, encara que caldrà estar atent a la reacció dels animals els propers dies, que poden ser víctimes de l'estrès sofert. Avui, aparentment, segons fonts dels especialistes que han estat fent controls, hi ha hagut calma malgrat que els animals no estaven plenament en el seu hàbitat diari.
En alguns sectors del tancat dels plantígrads s'hi han de col·locar uns cubs de formigó per evitar que els animals puguin gratar, com hauria passat en el cas objecte d'un notable enrenou
Les malles metàl·liques malmeses per l’os ja van ser reparades, com aquell qui diu, el mateix dia de l’accident. Avui s’estaven acabant de refer allò malmès alhora que els encarregats del control de la investigació i la segurització del parc repassaven totes les instal·lacions per exigir més reforços. Així, en tres o quatre zones on de forma habitual els ossos grataven per poder-s’hi encabir per dormir, s’ha demanat de construir-hi uns cubs de formigó que eviti nous ensurts.
Les fonts consultades han recordat que les mesures existents fins ara sempre havien funcionat, tot i que les mateixes fonts han reconegut haver-hi problemes amb el manteniment per la manca de recursos. Els treballs suplementaris que es puguin ordenar no es preveu que suposen un retard en la reobertura del parc. No obstant això, les fonts consultades han assegurat que no es recorrerà cap risc extra i que mentre no estigui tota la seguretat garantida no s’autoritzarà reprendre l’activitat a Camprabassa.
L’incident que va concloure amb l’abatiment del plantígrad ja ha tingut, com a mínim, una primera reacció des de l’àmbit polític. Així, la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha sol·licitat per les vies reglamentàries escaients tot l’expedient en relació al cas. I, alhora, ha presentat un seguit de preguntes que el Govern haurà de respondre per escrit. La parlamentària posa en relleu que el succés no és bo per la imatge d’Andorra i que, per això, és necessari “aclarir què ha passat”.
El PS demana l'expedient complet de l'incident per tal d'aclarir sense dubtes què hauria passat i s'interessa pels controls que havia anat exercint fins ara el Govern al recinte lauredià
La consellera recorda en el document presentat davant Sindicatura que “és competència de Govern vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona”, segons el que estableix la Llei de tinença i protecció d’animals aprovada l’any passat pel Consell General. També “correspon al ministeri responsable de la fauna vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals salvatges” i “establir reglamentàriament les normes de sacrifici”.
Per tot això, es pregunta, en primer lloc, “quins controls efectua el Govern en relació al parc de Naturlàndia”. En segon terme, Gili demana pels “protocols (...) que se segueixen en relació al sacrifici d’animals” a les instal·lacions del complex lúdic lauredià. Per últim, la consellera general també vol saber “quant té previst el Govern publicar el nou reglament citat en l’article 9 de la Llei de tinença i protecció d’animals que ha de regular les condicions de sacrifici (...) així com tots els altres reglaments mancants previstos” al mateix text.
Més d'un miler de firmes reclamen un ecoparc sense animalsUna campanya adreçada al cònsol de Sant Julià i president del conseller d’administració de Camprabassa, Josep Miquel Vila, i el cap de Govern, Toni Martí, en què es demana que a Naturlandia no hi hagi animals ja ha recollit més de 1.100 firmes. La campanya, una més, es fa a través de la plataforma telemàtica change.org i la promou el col·lectiu PADA (Protecció, ajuda i defensa animal). L’acció fa una dotzena d’hores que està activa i se sustenta en el fet que “no hi ha condicions en què l'esclavitud es torni tolerable”. Per això es demana un “parc de Naturlandia SENSE ANIMALS”. En la motivació de la campanya s’hi exposa també que “l'assassinat d'un os al parc de Sant Julià és la gota que fa vessar el got. Està científicament comprovat que viure en aquestes condicions causa trastorns psicològics a causa de l’estrès i l'ansietat que provoca el viure fora del seu hàbitat natural. El tancament segueix sent tancament, més enllà de les condicions i més enllà de si els animals són autòctons o exòtics. Nosaltres estem convençuts que l'única manera d'acabar amb aquesta situació és no tenint animals a Naturlandia, i només hi ha una forma d'aconseguir-ho: amb TU ajudant a signar aquesta petició, difonent-la als teus contactes, denunciant a les xarxes socials. Canvia el destí dels que no tenen veu!” I acaba recordant que el tancament “dels animals també és considerat com a maltractament”. |