'Els fills dels miners d'Adrall' és un relat que supera l'interès estrictament familiar i es converteix en memòria col·lectiva, precisament perquè deixa testimoni d'una realitat compartida per tantes altres famílies que, des de les zones mineres del nord d'Espanya, van venir a treballar al Pirineu. Pràcticament es pot dir que tots els "picadors" o persones que treballaven a pic i pala dins les mines eren de fora. Després van arribar treballadors d'una altra de les comunitats amb llarga tradició minaire com és el cas d'Astúries. De fet moltes famílies que viuen actualment a Adrall tenen arrels familiars d'altres indrets de la geografia espanyola.
La protagonista, la Rafela és una autèntica supervivent que, com tants altres joves de l'època, va haver d'afrontar i superar situacions que no li pertocaven: migracions, malalties, misèria, separacions forçades de la família, guerres, morts, i finalment, una llarga dictadura.a Espanya.
Tot i això, manté el seu posat alegre i ens explica la seva història particular, però també la història del seu entorn immediat: la realitat a les mines i al poble d'Adrall, la vida a l'Andorra agrícola a l'època i l'evolució d'aquest país cap a la societat moderna i comercial que avui coneixem. Les mines van fer créixer l'economia d'altres sectors com els de l'hostalatge i els queviures. Es diu que hi havia autèntica competència per portar el menjar als anomenats "quarters", que és on vivien una bona part dels miners, que tenien un sou que feia que els diners corressin en una època més aviat de penúria econòmica.
Josefina Porras és nascuda a Porcuna (Jaén) i va arribar amb set anys a Andorra. Ha cursat estudis d'Humanitats a la UOC i és una apassionada de la història. Ha publicat articles al butlletí de la Universitat d'Andorra des del 2006 fins al 2015. Ha obtingut diferents premis en certamens literaris. La presentació ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós i del regidor d'aquesta població de l'Alt Urgell, Bernabé Fernández.
Les mines d'Adrall, juntament amb dues més, servien per fer funcionar la central tèrmica d'Adrall. En el període de màxima producció van arribar a treballar a les mines fins a 120 persones, cosa que vol dir que unes 100 famílies depenien econòmicament del carbó. L'explotació va començar l'any 1929 i va acabar el 1952.
Comentaris (1)