El reglament de funcionament de la mútua, d’afiliació obligatòria i que gestionen els propis funcionaris, no contempla tots els complements que a dia d’avui hi ha a la Funció Pública. De fet, hi ha sobre la taula una modificació de dit reglament i un fort debat sobre què ha de recollir i què no. Enmig d’algunes reclamacions per tal que des de la mútua s’aporti el que tocaria, el corrent majoritari és que ja la normativa que regula la caixa comuna que permet als treballadors públics cobrar el cent per cent del salari en cas de baixa ja està bé en aquest sentit. Però el debat sobre les disfuncions és tal que podria acabar arribant a la Batllia.
Des de fa uns quants anys hi ha hagut algunes reclamacions, poques, que no sempre han estat ateses
El moll de l’os de tot plegat se sustenta en quatre potes. En primer lloc, que el salari que percep el funcionari quan està de baixa es composa per una doble aportació: la de la CASS (poc més de la meitat el primer mes, per exemple, i una mica més de manera gradual tal i com estableix la llei) i la de la mútua, que és substituïda pel Govern quan la baixa passa a ser de llarga durada (set mesos o més). En segon lloc, que el treballador cotitza per tot a la CASS però no pas davant la mútua, que alguns conceptes no els contempla.
El tercer element és el salari que es pren de referència. La CASS fa una mitjana dels dotze mesos anteriors a la baixa i, per tant, inclou, sempre, la tretzena paga del desembre, fet que fa apujar dita mitjana. En canvi, la mútua paga, segons les fonts, en funció de la nòmina del mes precedent a la baixa i només tenint en compte la suma d’aquells conceptes pels quals el funcionari sí cotitza a la caixa comuna. I la quarta pota a tenir en compte és que la CASS no abona la seva part directament al treballador si no que l’envia al compte de la mútua. El funcionari, per tant, continua cobrant el 25 de cada mes quan si hagués de rebre directament la prestació de la parapública no la tindria fins al 5 del mes següent.
I és aquí, en el fet que la mútua gestiona els diners que li arriben de la CASS, quan es constitueix l’olla de grills que alguns funcionaris estan disposats a denunciar davant la Batllia si les seves reclamacions no tenen efecte, com no han tingut efecte fins ara a no ser que hagin estat via solucions fetes a mida, per sota mà, discretes i sense fer soroll. Si el funcionari que cau malalt cobra una nòmina fixa consolidada en el temps i configurada per conceptes o complements diguem-ne ordinaris, cap problema. El salari mitjà de la CASS i de la mútua coincidirà euro amunt euro avall. La CASS aportarà el que li toca i la mútua acabarà d’arrodonir fins on s’escau.
El problema ve quan el treballador que està de baixa té en el seu full salarial conceptes, de vegades molt específics (per això els cossos especials solen ser els més perjudicats, però no pas els únics), pels quals la mútua no preveu que es cotitzi. I com més elevada sigui la part diguem-ne variable de la retribució, més hi sortirà perdent el funcionari. Per què? Doncs perquè la CASS enviarà a la caixa comuna allò que toca però, en canvi, la mútua no hi posarà el que realment correspondria.
Un exemple
Imaginem-nos un funcionari que cobra 2.000 euros i la meitat d’aquest salari surt de complements que la mútua no recull. Per tant, a efectes de la mútua, dit treballador cotitzarà per 1.000 euros i quan estigui de baixa la caixa comuna li cobrirà el 100% fins aquells 1.000 euros. Molt bé. A la CASS, el funcionari de torn cotitza pels 2.000. I la parapública situant per fer-ho fàcil la prestació per baixa al 50% resoldrà que a aquell treballador li pertoquen de prestació de baixa mil euros. I els enviarà a la caixa comuna.
Quan els gestors de la mútua hagin de tramitar la cobertura del 100% del salari d’aquell treballador de l’exemple veuran, com hem dit, que a la caixa comuna el funcionari cotitza per 1.000 euros. Cal, doncs, que l’assalariat cobri 1.000 euros. I és aquesta xifra la que li transferirà, una xifra coincident amb l’aportació de la CASS. ¿Quan hi posa per tant la mútua? Zero. I, ¿és això correcte? No. ¿Per què? Vegem-ho.
El funcionari cotitza per 2.000 euros a la CASS. 1.000 per conceptes diguem-ne ordinaris que també recull la mútua i 1.000 més per complements diversos que la caixa comuna no cobreix. En conseqüència, quan la CASS envia 1.000 euros a la mútua en realitat són 500 pels conceptes fixes i 500 més pels conceptes variables, que com que la caixa comuna no els contempla, no els hauria ni de tocar, els hauria de transferir directament al treballador. I com que aquest funcionari de l’exemple per la mútua cobra 1.000 euros i de la CASS només n’hauria percebut 500 pels complements que sí que reconeix la caixa comuna, aquesta n’hauria de posar 500 més.
Actualment les demandes estan sent rebutjades de manera frontal pels gestors de la mútua, els propis funcionaris, i la qüestió pot arribar als tribunals
¿Quants euros dèiem en l’exemple que posava la mútua? Zero. ¿Quants n’hauria de posar? 500. ¿Quant cobrava el funcionari de baixa? 1.000. ¿Quants n’hauria de cobrar atès que la seva nòmina s’alimenta de conceptes molt diversos que la mútua no contempla? 1.500. La caixa comuna acaba fent un estalvi o un guany de 500 eurets que el funcionari deixa de percebre. I aquí és on comencen les reclamacions i els desencontres. I on s’inicia el camí de la Batllia si la qüestió no se soluciona.
¿I com se soluciona abans d’arribar als tribunals? O la mútua passa a contemplar que es cotitzi per tots els conceptes o els treballadors hauran de rebre la prestació directament de la CASS sense haver de passar pel pot comú, que és tan comú que de forma comunament habitual alguns funcionaris hi acaben deixant plomes. I si ara es calculés quants diners ha suposat aquest mecanisme en els anys que fa que dura el sistema potser sí que la mútua es quedaria sense el romanent, prou quantiós, que té. Ah, i una cosa és clara: els funcionaris, tots, estan obligats, obligats, a cotitzar a la mútua. Ningú no se n’escapa. D’això no. (Ara vers l’1% del salari).
Comentaris