La uniformització l’han adoptat les dues corporacions. La mesura afecta l’eix format per les avingudes Meritxell i Carlemany (Vivand) i també pels carrers perpendiculars, pels adjacents. De fet, i de manera més rellevant segons que ha pogut constatar l’Altaveu, les queixes més insistents parteixen de locals que no estan situats ben bé a l’eix principal. En aquest punt, on no hi ha terrasses pròpiament dites sinó que es lloga l’ocupació de la via pública i les taules i les cadires es col·loquen directament a la via, la majoria d’establiments s’han acollit a la mesura i poc més. A la resta de carrers la situació és més dispar.
Els elements de crítica són diversos. D’entrada, els empresaris lamenten que la uniformització impedeix diferenciar la proposta d’un (local, empresa, negoci) respecte d’un altre. També alguns dels propietaris o llogaters de locals que assumeixen el risc del negoci critiquen el fet que no convenç el material designat pels comuns. No es pot triar entre alguns models. Res de tot això. S’ha imposat un tipus de taula i un tipus de cadira concreta i, segons les fonts, d’aquests components només hi ha un sol distribuïdor en tot el país, Subministraments Hotelers, “una decisió que, almenys d’entrada, pot fer de mal pensar”.
Per a molts dels empresaris, el material triat, que es considera força senzill en general, no casa amb el tipus de producte que es vol oferir. Alhora, però, suposa una inversió que molts dels empresaris no pensaven fer i és que, en principi, tots els establiments, encara que tinguin una terrassa de fa temps i, per tant, també el seu equipament, estarien obligats a renovar el material per unificar-lo amb la resta d’establiment de l’eix comercial. Fonts consultades han assegurat que, almenys en el cas d’Escaldes, l’incompliment de l’obligació d’haver de disposar de l’equipament uniformat pot comportar una sanció pecuniària. Alhora, si l’incompliment reitera, l’establiment s’arrisca a perdre el dret de terrassa.
Un altre element que també incomoda algun dels empresaris és el fet que s’acabi fent diferències en funció de quin establiment sol·liciti un relaxament de la mesura. Hi ha empresaris que han demanat al seu respectiu comú no haver de renovar obligatòriament el material. La resposta que l’administració donaria, segons les fonts consultades, seria dispar i tampoc no contribuiria a pacificar la situació.